Fàbrica de cera Ballester
Fàbrica de cera Ballester | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Fàbrica | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Cera, 5-13 i Riereta, 2 | |||
| ||||
La fàbrica de cera Ballester era una finca situada als carrers de la Cera i de la Riereta del Raval de Barcelona, descrita a la documentació notarial com set casetes d'obra de tàpia de planta baixa i pis i un hort circumdat de parets,[1] i actualment desapareguda.
Història
[modifica]Joan Baptista Ballester va ser l'iniciador d'una nissaga de candelers de cera de Barcelona,[2] establint la seva fàbrica al carrer de la Cera, on va adquirir diverses propietats.[1] El seu fill Rafael Ballester i Cruïlles es va casar amb Anna Rafart,[2] que pertanyia a una altra nissaga de cerers barcelonins (vegeu Can Rafart).[3] A Rafael Ballester, mort el 1771, el va succeir el seu fill Miquel Ballester i Rafart,[2][1] que el 1776 va demanar permís per a refer la teulada de la fàbrica i la paret de l'hort;[4] el 1788, per a posar un guardarrodes a la cantonada,[5] i el 1799, per a aixecar a més alçada les parets de l'hort per tal d'evitar-hi furts.[6] A banda de la seva activitat gremial, es té constància que, juntament amb Baltasar de Bacardí i Tomba, va participar en l'explotació d'un prat d'indianes prop de la capella de la Mare de Déu del Port.[7]
La seva esposa Josepa era filla del passamaner Francesc Darrer, i la seva cunyada Maria Àngela era casada amb l'adroguer Antoni Nadal i Casanovas.[2] Filla d'aquest matrimoni fou Maria Àngela, germana del comerciant Antoni Nadal i Darrer i esposa del també adroguer Josep Ballester i Rafart, germà de Miquel.[2] Aquest morí sense descendència i fou succeït per la seva neboda Maria Antònia,[1] casada amb el comerciant Ignasi Llord i Ribas.[8][9][10]
El 1819, la filla del matrimoni, Maria del Carme Llord i Ballester,[11] es va casar amb el comerciant Manuel Balaguer i Martí,[12] que el 1822, com a apoderat de la seva sogra Maria Antònia, va demanar permís per a eixamplar-ne el portal i aixecar-ne una finestra.[13] El 1835, quan la fàbrica era arrendada al cerer Marià Gallissà i Amat (vegeu Cereria Gallissà), la propietària Maria del Carme Llord va denunciar a l'Ajuntament de Barcelona el perjudici causat a la cera estesa sobre les teulades pel fum que sortia del tint de cotó de Josep Serra i Marrugat. El dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que aquest hauria de torçar la xemeneia cap a l'interior de la seva propietat.[14][15]
Maria del Carme Llord va morir el 1836, i Manuel Balaguer va quedar com a usufructuari de la propietat i administrador dels béns dels seus fills menors d'edat Lluís[16] i Francesca Balaguer i Llord,[17] i, un cop obtinguda l'autorització judicial, el 1842 la va establir en emfiteusi a Jaume Soley i Sellers (vegeu casa-fàbrica Soley) a cens de 800 lliures anuals.[1] Aquest va fer construir una casa a la cantonada dels dos carrers (actuals núms. 5-5 bis del carrer de la Cera) sota la direcció del mestre d'obres Josep Valls i Galí,[18] i va parcel·lar la resta del terreny en diversos solars edificables o cossos de casa (actuals núms. 7 al 13).[19][20]
Per la seva banda, l'hereu del matrimoni, Lluís Balaguer i Llord,[16] es va casar amb Eleonor, germana de l'hisendat Melcior Bruguera i Manning (†1860), promotor del Pati Manning de la Casa de la Caritat de Barcelona.[21] El seu fill Manuel Bruguera i Balaguer[22] es va casar amb Maria de la Concepció Costa i Vila i foren pares d'Arcadi Balaguer i Costa, primer Baró d'Ovilvar. La seva germana Pilar[23] es va casar amb Antoni Rubió i Lluch, i foren pares de Jordi Rubió i Balaguer.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 196v-202v, 14-5-1842.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Doncell i Cabot, 1990, p. 56-57.
- ↑ Oliva i Ricós, 2011, p. 2-3.
- ↑ «Miquel Ballester. Cerer. Cera. Enderrocar i reedificar un tros de paret». C.XIV Obreria C-12/1776-195. AHCB, 21-11-1776.
- ↑ «Miguel Ballester. Cerer. Cera i Riereta. Casa. Posar un guarda-rodes». C.XIV Obreria C-47/1788-074. AHCB, 11-04-1788.
- ↑ «Miguel Ballester. Cerer. Cera i Riereta. Casa i hort. Aixecar part d'una paret i blanquejar-la». C.XIV Obreria C-52/1789-162. AHCB, 06-07-1789.
- ↑ Doncell i Cabot, 1990, p. 56.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1808, p. 369.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-01-1821, p. 199.
- ↑ Maydeu, Jean. El hombre honrado, 2a parte, 1792.
- ↑ «Carmen Llord Ballester». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Manuel Balaguer Martí». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Manuel Balaguer. Apoderat d'Antònia Llord i Ballester. Cera 4. Casa. Eixamplar el portal i aixecar una finestra». C.XIV Obreria C-119/1822-030. AHCB, 07-03-1822.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-121, 11-3-1835.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 417. ISBN 978-84-9156-216-0.
- ↑ 16,0 16,1 «Luis Balaguer Y Llord». geneanet. Alberto Joaquin Casañ Granero.
- ↑ «Francisca Balaguer Llord». geneanet. Alberto Joaquin Casañ Granero.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/11, f. 4-5v, 4-1-1843. Carta de pagament de les obres efectuades entre l'1 de juliol i el 18 de desembre del 1842, atorgada pel mestre d'obres Josep Valls i Galí, el fuster Joan Masferrer i el manyà Miquel Coch.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/11, f. 139v-144v, 9-5-1843. Establiment emfitèutic del solar núm. 7 del carrer de la Cera.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 150-159v, 29-4-1846. Establiments emfitèutics dels solars núm. 9, 11 i 13 del carrer de la Cera.
- ↑ Oliva i Ricós, 2011, p. 4.
- ↑ «Melchor Balaguer Bruguera». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Pilar Balaguer Bruguera». geneanet. Alberto Joaquin Casañ Granero.
Bibliografia
[modifica]- Doncell i Cabot, Jordi «Les proves de puresa de sang». Paratge, 1, 1990, pàg. 49-66.