Casa Balvey
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Joaquim Raspall | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardedeu (Vallès Oriental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 28572 | |||
La casa Balvey és un edifici construït el 1915 per encàrrec de Joan Balvey i Bas a Cardedeu (Vallès Oriental). És obra de l'arquitecte vallesà Joaquim Raspall i pertany al període noucentista de la seva obra.
Està ubicada a la carretera de Cànoves, 22 i va ser un dels primers edificis construïts a la sortida nord del centre de Cardedeu uns anys abans que fos urbanitzada l'any 1930.
Història
Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu. Havia heretat els terrenys on s'hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com "el Puntarró", se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural. Va ser una de les primeres edificacions residencials d'una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930. Balvey va encarregar l'abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall,[1] que era l'arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l'autor del pla urbanístic esmentat.[2]
L'any 1994 es varen fer reformes interiors. Després d'uns anys d'abandonament, va ser rehabilitada cap el 2012-2013.[1]
Estructura
Es tracta d'un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny. Té planta rectangular amb dues crugies perpendiculars a la façana de la carretera de Cànovas. Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L'estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola. Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L'escala interior està feta amb volta de maó de pla.[3]
La façana principal està arrebossada; els buits són allindats amb un guardapols en forma d'arc carpanell amb motius ornamentals en baix relleu amb una orla central i decoració vegetal al voltant. El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat. L'edifici està rodejat per un sòcol de pedra granítica irregular rematat per dues filades de totxo. Enllaçant tots els buit per la seva part superior, hi ha una imposta escacada de rajoles ceràmiques verdes i grogues.[3]
Interiors
La planta baixa està distribuïda en una galeria orientada al sud, sobre el jardí, menjador-sala, cuina, bany i dues habitacions amb finestra al carrer Lluís Llibre. Les portes interior combinen vidres de color groc i transparent. Els sostres són de cel ras amb alguna motllura decorativa d'escaiola, i el terres són de paviment hidràulic.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ajuntament de Cardedeu, 2001, p. 3450.
- ↑ Cuspinera, Muñiz i Garcia, 2006.
- ↑ 3,0 3,1 Ajuntament de Cardedeu, 2001, p. 3448.
Bibliografia
- Ajuntament de Cardedeu «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, Vol.XI, 2001 [Consulta: 9 setembre 2014].
- Cuspinera, Lluís; Muñiz, Pere; Garcia, Francesc. Manuel J. Raspall, arquitecte municipal de la Garriga. Ajuntament de la Garriga, 2006.