Cases Jacint Ferran

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa Jacint Ferran)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cases Jacint Ferran
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i ebenisteria Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNarcís Nuet i Paradell
Francesc Ubach i Corbella Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBanys Nous, 15 i Ave Maria, 2 i 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 29″ E / 41.38241°N,2.17472°E / 41.38241; 2.17472

Les cases Jacint Ferran són un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Banys Nous i de l'Ave Maria de Barcelona.

Història[modifica]

El 1838, l'ebenista Jacint Ferran i Vicens (vegeu fàbrica Ferran i Arnau) va demanar permís per a reedificar el frontis de la seva casa al carrer de l'Ave Maria (actual núm. 2) i la plaça del Beat Oriol (actualment Sant Josep Oriol), segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet,[1] i novament el 1840 per a reedificar la resta al carrer dels Banys Nous, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach.[2][3][4][5]

Baixos dels edificis

A la casa del carrer de l'Ave Maria hi havia el magatzem de mobles de Magí Llobet:[6] «Ave María 2. Ebanistería y sillería de D. Magín Llobet. Gran depósito de muebles de lujo, y de todas clases. Especialidad en sillas de tapicería, de paja, de maderas, y aneas. Construccion de toda clase de muebles de lujo y de ebanisteria. Se sirven pedidos á todos puntos.»[7]

Per la seva banda, a la casa del carrer dels Banys Nous s'establí l'ebenisteria d'Antoni Bonastre i Feu,[8][9] que es va presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860. Segons el cronista Orellana, hi treballaven més de 60 operaris, i hi havia les seccions d'ebenisteria, cadireria, tapisseria, talla, torneria, serralleria i màquines.[10] Posteriorment, la propietat va passar a mans de l'arquitecte Modest Fossas i Pi,[11][12] succeït pel seu fill Juli Maria Fossas i Martínez.[13] Al tombant del segle hi havia el despatx de Josep Bosch i Germà, fabricants de l'Anís del Mono.[14]

Quarteró núm. 60 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

  1. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 12-12-1838.
  2. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 10-2-1840.
  3. ↑ «Exoneració a Jacinto Ferran Vicens de la contribució dels anys 1838, 1839 i 1840 sobre una casa al carrer Banys». A182 Comissió d'Hisenda 1564. AHCB, 21-05-1844.
  4. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 288. 
  5. ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 536. 
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 170, 241. 
  7. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 777, 782, 1009, 1011, 1045. 
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 162, 170, 201. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 23, 146, 266, 328, 398, 777, 779, 781, 782, 1009, 1011, 1043, 1045. 
  10. ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 51, 242. 
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 160, 228. 
  12. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 222, 355. 
  13. ↑ Barcelona en el año de la Exposición 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos SA, 1929, p. 203, 1029, 1531. 
  14. ↑ Annuaire du commerce Didot-Bottin. Etranger, 1897, p. 637. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_Jacint_Ferran&oldid=33015997»