Edifici entre mitgeres de planta baixa, amb coberta de teula àrab i pati posterior. La façana presenta una composició simètrica, amb porta rectangular d'accés centrada i dues finestres als costats. Són elements remarcables les motllures que decoren les obertures, l'ornamentació de la franja superior, que correspon a la cambra d'aire i el coronament amb la inscripció del 1922. És una construcció popular de caràcter noucentista, i es troba inserida en un conjunt harmònic d'edificacions de principis de segle.[1]
↑ 1,01,1«Casa Mestre Pasqual». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 octubre 2017].