Vés al contingut

Casa Pere Carbó i Rovira

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Pere Carbó i Rovira
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer dels Banys Vells Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocBanys Vells, 1-3 i Barra de Ferro, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.38477°N,2.18034°E / 41.38477; 2.18034
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona259 Modifica el valor a Wikidata
Alçat de la façana, de Josep Pedrerol (1832)
Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa Pere Carbó i Rovira és un edifici situat als carrers dels Banys Vells, 1-3 i de la Barra de Ferro, 6 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

El 1831, l'indià de Sant Sadurní d'Anoia Pere Carbó i Rovira (1792-1850)[2][3][4] va adquirir en emfiteusi al també indià Joan Roig i Vidal dues cases als carrers de la Barra de Ferro i dels Banys Vells,[5] i l'any següent, va demanar permís per a reedificar-les, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol.[6]

Emigrat a Cuba, el 1841 va retornar a Barcelona, deixant-hi el seu germà Miquel amb poders per a gestionar els negocis, i tot seguit, va participar en diverses empreses tèxtils.[7] Una d'elles fou una filatura de cotó (1842) al carrer d'en Robador, 24-26 sota la raó social Josep Vallès i Cia.[8]

Nissaga Carbó

[modifica]

El 1822 es va casar a Vilanova i la Geltrú amb Magdalena Ferrer i Fontanals (1802-1858),[7] amb qui tingué quatre fills:[2]

  • Magdalena Carbó i Ferrer (1824-1872), que el 1845 es casà amb el seu oncle Miquel Carbó i Rovira (c. 1808-1885).[9][2]
  • Madrona Carbó i Ferrer (1831-1910), que es casà amb l'indià Joaquim Casas i Gatell (1802-1878).[10] Tingueren tres fills:
    • Dolors Casas i Carbó (1856-1938), casada amb Agustí Biosca i Casanovas (c. 1850-1917).
    • Joaquim Casas i Carbó (1858-1943), casat amb Aurora Massó i Verdaguer.[cal citació]
    • Mercè Casas i Carbó (1861-1901), casada amb Josep Maria Vilanova i Santomà (1853-1925).[11]
  • Elisa Carbó i Ferrer (c. 1836-1912),[12] casada el 1859 amb el també indià Ramon Casas i Gatell (1817-), germà de l'anterior.[10] Van tenir tres fills:
    • Montserrat Casas i Carbó (1860-1922), que es casà el 1890 amb l'enginyer madrileny Eduardo José Nieto Algora (c. 1861-1914). La seva filla Maria Caterina Nieto i Casas (†1923), casada amb Antoni Rocamora i Vidal, fou cinquena marquesa de Villamizar per rehabilitació del títol el 1916.
    • Ramon Casas i Carbó (1866-1932), pintor, que es casà amb la seva model Júlia Peraire i Ricarte (1888-1941).
    • Elisa Casas i Carbó (1868-1960),que es casà amb l'enginyer barceloní Josep Codina i Prats (1864-1901).
  • Enric Carbó i Ferrer (1836-1901),[13][2] que es casà amb Carme Juncadella i Oliva, filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas i a qui va dedicar la torre «Villa Carmen» al Mas Gener (Santa Eugènia de Berga) de Santa Eugènia de Berga. Heretà la casa del carrer dels Banys Vells[14] i fou director del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui.[15] Tingueren els següents fills:
    • Josep Maria Carbó i Juncadella (†1901).[16]
    • Enric Carbó i Juncadella.[16]
    • Montserrat Carbó i Juncadella,[16] casada amb Camil de Monteys i Xuriguer.
    • Carme Carbó i Juncadella.[16]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i quatre pisos. Els baixos són de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes dels balcons (amb el motllurat típic de l'època que es prolonga formant una imposta a nivell dels forjats) i l'emmarcament de les obertures (en aquest cas sense motllures), amb alternància de balcons i finestres. El parament té un estuc que imita lleugerament falsos carreus, i la cantonada és arrodonida. Les finestres de la cambra de ventilació són o bé semicirculars (sobre els balcons) o bé circulars (sobre les finestres), solució inspirada en el model dissenyat per Josep Mas i Vila per als edificis del principi del carrer de Ferran.[1] El coronament té una doble cornisa amb permòdols.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 Dorel-Ferré, 1995, p. 192.
  3. ↑ Raveaux, 2005, p. 183.
  4. ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 227.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/12, f. 9-12v, 12-1-1831.
  6. ↑ «Pedro Carbó Rubira. Barra de Ferro 13 i Banys Vells. Quarter 1, barri 2, illa 37». C.XIV Obreria C-112/1832-88. AHCB, 20-12-1832.
  7. 1 2 Dorel-Ferré, 1995, p. 181.
  8. ↑ Raveaux, 2005, p. 160, 181, 183.
  9. ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 228.
  10. 1 2 Dorel-Ferré, 1995, p. 181, 192.
  11. ↑ «Josep Mª Vilanova y Santomá (Barcelona 1853- 28 de julio de1925)». tarragonavintage (blog), 01-05-2020.
  12. ↑ La Vanguardia, 11-11-1912.
  13. ↑ La Vanguardia, 26-06-1901, p. 26.
  14. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
  15. ↑ La Vanguardia, 11-01-1892, p. 242.
  16. 1 2 3 4 «Anuncios judiciales». La Publicidad (edición mañana), 16-01-1902, pàg. 2.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Pere_Carbó_i_Rovira&oldid=36733344»