Casa Queralt
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Habitatge unifamiliar  | |||
| Arquitecte | Josep M. Jujol i Gibert | |||
| Construcció | segle xx (1917) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Pineda, 12 | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 41320 | |||
La Casa Queralt és una obra modernista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Ubicada al districte de Gràcia, aquesta obra de Josep Maria Jujol es troba al final del carrer Pineda. La seva situació li ofereix unes vistes inigualables de la plana de Barcelona. És un edifici aïllat de dos habitatges, de planta pràcticament quadrada. Consta de dues plantes, una per cada habitatge. L'habitatge de sota té l'entrada a la cantonada sud-oest i a la de dalt s'hi accedeix per una escala exterior situada al darrere de la casa.[1]
La finca disposa d'un ampli jardí en pendent i està tancada per una tanca de paredó de pedra amb un remat de maó a sardinell que crea una forma poligonal. Aquest formalisme irregular és similar al de la casa de l'altra banda del carrer, obra del mateix arquitecte (fitxa núm. 41318).[1]
Les façanes principals són la sud i l'oest, en ser les que flanquegen l'accés de la planta baixa i tenen les millors vistes. Són façanes que tenen obertures rectangulars sense decoracions en planta baixa i unes obertures poligonals on la llinda i el trencaaigües formen la mateixa forma triangular d'arc rectilini. Aquestes finestres es disposen en eixos verticals ritmats.[1]
El tret més característic d'aquest edifici és la trobada de les façanes sud i oest on la cantonada és seccionada per crear una balconera i un petit balcó triangular. En la planta baixa fa una operació similar a la cantonada però aquest cop genera un espai a fora de l'edifici per ubicar-hi la porta d'entrada.[1]
La teulada és plana amb terrat. D'aquest surt un badalot prudencialment retirat de les façanes. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra rematat amb maons verticals capgirats. A les quatre cantonades els murs agafen alçada formant un senzill pinacle coronat per una pedra sense tallar.[1]
Cal destacar la utilització de pedres irregulars en l'escala posterior com a element decoratiu.[1]
Artísticament destaca el trencadís ceràmic del portal de planta baixa.[1]
L'edifici es considera modernista per la concepció innovadora de l'espai i la creativitat en les formes arquitectòniques. També és interessant l'admissió del confort burgès dins dels criteris d'organització de la distribució segons les vistes.[1]
Història[modifica]
Sol·licitud llicència: 27 febrer 1917[1]
Concessió llicència: 23 maig 1917 (projecte només d'una planta)[1]
Probablement la intervenció de Josep Maria Jujol es va fer en dues fases, ja que hi ha una petició de permís d'obres municipal (23 de maig de 1917) per fer només la planta baixa.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Queralt |
- «Casa Queralt». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.