Casa Salvi Noguera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Salvi Noguera
Imatge
Casa Salvi Noguera, amb la botiga El Rei de la Màgia als baixos
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Princesa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJeroni Granell i Barrera Modifica el valor a Wikidata
Construcció1857 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPrincesa, 11 i Pou de la Cadena Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.38467°N,2.17946°E / 41.38467; 2.17946
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona880 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Salvi Noguera és un edifici situat als carrers de la Princesa i del Pou de la Cadena de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] La finca actual inclou, a més, els edificis de la plaça de la Llana, 20 i 21.[2]

Història[modifica]

Quarteró núm. 12 de Garriga i Roca

L'adober de pells Salvi Noguera i Rovira tenia una casa-fàbrica al carrer del Pou de la Cadena,[3][4][5] la propietat de la qual li fou venuda el 1848 per Maria Daroca, vídua de Miquel Fortuny (que fou propietari del molí paperer del Carme a Capellades) per 6.000 lliures.[6] El 1852, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'expropiació d'una part de la finca per a la obertura del carrer de la Princesa,[7] i el 1857, Noguera va presentar el projecte d'un nou edifici, obra del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[8]

A la mateixa època, va adquirir als germans Josep i Agustí Denís i Janer onze cossos i mig de casa al carrer de Sant Pere del Taulat (actualment Marià Aguiló) al Poblenou,[9][10] on fa ver construir una nova casa-fàbrica,[11] projectada pel mestre d'obres Joan Caballé i Fàbregas,[12][13] que va cobrar 5.439 duros 9 rals pel total de l'obra.[14][15]

Descripció[modifica]

Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb la cantonada arrodonida segons les ordenances de l'epoca. Els baixos són de pedra i la façana del carrer de la Princesa té cinc portals d'arc escarser, el central dels quals és el d'accés a l'escala de veïns, i els dos de l'esquerra corresponen a la botiga El Rei de la Màgia, amb un interessant aparador de fusta pintada. Els balcons, de llosana de pedra i baranes de ferro forjat, s'estructuren segons un eix central de balcons individuals, i dobles a banda i banda, excepte al pis superior, on són tots individuals.[1][16]

Façana de la plaça de la Llana

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Casa Salvio Noguera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Parcel·la cadastral 1419401DF3811G». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 42. 
  4. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 254. 
  5. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 195, 332. 
  6. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-05-1863, p. 4197-4199. 
  7. ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part de la casa que posseeix Salvio Noguera». Obres públiques 3/1 1237, peça 33. AMCB.
  8. ↑ «Princesa (11) cantonada Pou de la Cadena (2-4 i plaça Llana 20-21). Salvio Noguera. Construir casa». Q127 Foment 1/1857. AMCB.
  9. ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, 19-1-1857.
  10. ↑ Tatjer i Mir, Mercè. Burgueses, inquilinos y rentistas. Mercado inmobiliario, propiedad y morfología en el centro histórico de Barcelona: La Barceloneta, 1753-1982. Madrid: CSIC, 1988, p. 238. 
  11. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-04-1865, p. 3531. 
  12. ↑ «Salvio Noguera sol·licita erigir un grup de cases en el carrer Sant Pere (actualment Marià Aguiló) en el terme de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 328/1857. AMDSM, 10-02-1857.
  13. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 116, 555. 
  14. ↑ AHPB, notari Pere Rodríguez de Alcántara, manual 1.240/22, f. 259v-260v, 22-12-1859.
  15. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 23-01-1869, p. 724. 
  16. ↑ «Casa Salvi Noguera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Salvi Noguera
  • «Casa Salvi Noguera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Salvi_Noguera&oldid=33368785»