Casa Sicart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Sicart
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i tribuna Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic: casa
modernisme català: tribuna Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFontanella, 1-3 i plaça de Catalunya, 16 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Projecte d'una tribuna al cos annex de la casa Sicart (1900) Modifica el valor a Wikidata

La casa Sicart era un edifici situat a la cantonada del carrer de Fontanella i la plaça de Catalunya de l'Eixample de Barcelona, avui desaparegut.

Història[modifica]

Es tractava d'una casa senyorial de planta baixa i tres pisos, projectada el 1867 pel mestre d'obres Pau Martorell per encarrèc d'Isidre Sicart i Torrents, que el 1875 va rebre el títol de comte de Sicart de mans del papa Pius IX. La façana adoptava un llenguatge historicista, amb obertures d'arc de mig punt i un fris de rossasses quadrilobulades al coronament.[1]

El 1900, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, que poc abans ja s'havia encarregat de la reforma de la casa de Carles de Llança i de Carballo (casat en primeres núpcies amb Josepa Sicart i Torrents),[2] va projectar una tribuna al cos annex del carrer de Fontanella, i també va reformar el terrat, introduint-hi remats amerletats.[1]

El 1906, Enric Fatjó va projectar la reforma de la planta baixa per obrir-hi botigues, transformant les obertures primitives en amplis portals d'arc escarser, sostinguts per columnes amb capitells guarnits amb motius florals.[3][1]

Finalment, la casa i el cos annex amb la tribuna van ser enderrocades el 1990 per l'ampliació dels magatzems El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, obra de MBM arquitectes (Martorell, Bohigas i Mackay). Aquests van fer una còpia de la tribuna en pedra artificial i la van col·locar a la façana del nou edifici com a simple element decoratiu.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Lacuesta, Raquel; González Torán, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona antiga, 2013, p. 206-208. 
  • Vega i March, Manuel «Antonio Mª Gallisá». Arquitectura y Construcción, 1903, pàg. 164-173.

Enllaços externs[modifica]