Cases Llança
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bloc de pisos  | |||
| Cronologia | ||||
| 1897 | reforma, Arquitecte: Antoni Maria Gallissà i Soqué | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 71-73 (enderrocat) i Marquès de Barberà, 24 | |||
| ||||
| Bé amb elements d'interès | ||||
Les cases Llança (també escrit Llanza i Llansà) eren un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau i del Marquès de Barberà del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el darrer, la casa Carles de Llança, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
El 1790, Joan de Llança i Coll va demanar permís per a remuntar un tercer pis a la casa dels núms. 81-82 (modern 71-73) del carrer de Sant Pau.[2] Es tractava d'un parell d'edificis «siamesos»[3] que foren reformats el 1918 per l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial amb la remunta d'un quart pis i l'estucat de la façana,[4] i finalment enderrocats pel PERI.[5]
El 1897, Carles de Llança i Carballo va encarregar a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà la reforma d'un edifici preexistent al carrer del Marquès de Barberà, 24.[6][7] La seva intervenció consistí en la remodelació dels balcons amb llosanes revestides de ceràmica vidrada; un esgrafiat que segueix un dels seus dissenys florals característics; la remunta d'un quart pis de maó vist que pren l'aspecte de galeria amb capitells de pedra de cinc arquets molt rebaixats, amb dues obertures laterals més estretes, a més d'un fris dentat i pautat per sis prominents gàrgoles; el coronament amb merlets, ràfec i una sanefa que enclou i dissimula els forats de ventilació. Tot plegat constituí una operació de maquillatge com les que Gallissà practicava assíduament (vegeu casa Sicart).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «CASA CARLOS DE LLANZA Y DE CARBALLO». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Juan de Llanza i Coll. «Sant Pau 81-82. Casa. Planta baixa i dos pisos. Afegir un tercer pis». C.XIV Obreria C-56/1790-192. AHCB, 20 juliol del 1790.
- ↑ Paricio 1983, fitxa 38.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 571/1918.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2 Z, 30 juny del 1897.
- ↑ Paricio 1983, fitxa 41.
Bibliografia[modifica]
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Carlos de Llanza Carballo (Reforma)». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- «Casa Carlos de Llanza». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.