Vés al contingut

Casilla dels Peons

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casilla dels Peons
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFogars de la Selva Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCasilla dels Peons. Fogars de la Selva (Selva)
Map
 41° 44′ 25″ N, 2° 41′ 50″ E / 41.7402°N,2.69711°E / 41.7402; 2.69711
IPA
IdentificadorIPAC: 26718

La Casilla dels Peons és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

La Casilla dels Peons està ubicada en el costat esquerre de la carretera GI-512, la qual porta de Fogars de la Selva a Tordera, sobre una petita terrassa lleument sobreelevada.[1]

Es tracta d'una petita construcció que consta d'un sol pis, de planta rectangular i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.[1]

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors, les quatres façanes estan completament arrebossades i pintades amb una tonalitat blanca molt intensa. Trenca aquesta uniformitat i serietat compositiva la rajola i el maó vermell present des de les quatre cantonades, passant per les llindes de les tres obertures de la façana principal i finalment en la cornisa que recorre tot el perímetre de l'edifici.[1]

Adossat a la façana principal trobem un petit banc d'obra i en la façana posterior una construcció d'alçada reduïda que serviria segurament com a magatzem per apilar coses o bé com a rebost.[1]

Comparant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.718, amb actuals salta a la vista ràpidament que no s'han produït canvis dràstics en aquesta construcció, ja que aquesta segueix pràcticament igual, oferint així un bon estat de conservació.[1]

Història

[modifica]

El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.[1]

L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.[1]

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.[1]

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.[1]

Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.[1]

La "Casilla" dels Peons fou aixecada a principis del segle XX, en el context de construcció de la carretera. La seva funció era tant servir d'allotjament per als peons que hi treballaven com fer de magatzem per a les eines.[1]

Després de la construcció de la carretera, aquesta casa va esdevenir segurament un simple magatzem on apilar les eines que s'empraven en les tasques d'arranjaent i manteniment de la carretera.[1]

En l'actualitat és un habitatge.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Casilla dels Peons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991