Castell de Múnter
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Castell  | ||||||||||||||||||
| Construcció | X-XII | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Muntanyola (Osona) | ||||||||||||||||||
| Localització | Muntanyola (Osona) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||
| Data | 22/04/1949 | ||||||||||||||||||
| Identificador | IPAC: 1225 BCIN: 1108-MH BIC: RI-51-0005558 | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
El Castell de Múnter de Muntanyola (Osona) és un conjunt de notables restes de murs, prop la parroquial de Sant Esteve de Múnter, a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola.
Història[modifica]
El castell era conegut amb el nom de Castellet el 929 any en què apareixen documentats el lloc de Múnter («Montari») amb la vila i el castell. El 1143 se cita Pere Bertran de Múnter, que seria un castlà. Per la documentació no sabem si el domini eminent corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador. Però, com es pot veure més endavant, els senyors alodials serien els Muntanyola-Montcada.
El castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit del castell de Muntanyola i el domini era conjunt. Els senyors alodials eren, doncs, els Muntanyola, que després prengueren el nom de Montcada. Per a finals del segle xii, el castell de Múnter se separà del castell principal i quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà. Aquest degué vendre els seus drets a Bernat de Riera, ciutadà de Vic el qual, en morir sense descendent, els cedí al senyor del castell, Gastó de Montcada. El 1274-75 es documenta un conflicte entre Berenguera, la vídua de Bernat de Riera i els Montcada, però el domini passà definitivament a mans de Gastó de Montcada i després a Guillema de Montcada.
El 1293, el castell era propietat del cavaller Guillem de Brull. L'any 1358 se sap que la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil; la criminal era del veguer d'Osona. Durant el segle xv, els Brull s'entroncaren amb la família Alta-riba de Riudeperes i en el segle xvi amb els Descatllar. El 1698, la família dels Alta-riba, que rebé el títol de comtes de Múnter. L'any 1754 la propietat passà per casament a la marquesal dels Sentmenat que encara té aquest títol nobiliari.[1]
Arquitectura[modifica]
Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle xx, l'arquitecte Josep M. Pericas va dibuixar un croquis en el qual feu constar els elements que encara eren visibles. La planimetria que figura allí encara avui es pot aixecar, bé que, com és lògic, l'estat de degradació no para.
Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó. Possiblement es tracta d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un bonic aparell, molt ben agençat, fet amb carreuons escantonats a cops de martell i perfectament disposats en filades uniformes donant lloc a una construcció elegant. Un nivell per sota del terreny, es troben restes d'altres murs i d'una estança, mig coberta per la vegetació. Aquesta estança encara conserva restes d'una volta de canó.
L'estat en què es troben els vestigis no permet ara com ara fer altres precisions. Aquest castell, el recinte del qual s'adaptava a la topografia del turó, demana una campanya arqueològica, el resultat de la qual, sens dubte, podria aclarir molts punts.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Múnter |
- ↑ «Castell de Múnter». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ Pladevall i Font, Antoni; Benet i Clarà, Albert; Vigué i Viñas, Jordi. «Castell de Múnter». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 427-429 (Catalunya romànica, III). ISBN 84-8519-477-2.