Castell d'Òdena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 957 (el castell) | |||
| Construcció | segle XII (la torre) | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 436 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Anoia | |||
| Òdena | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Codi BIC | RI-51-0005563 | |||
| Id. IPAC | 1239 | |||
| Id. IPAPC | 3028 | |||
El castell d'Òdena es situat en un turó guixós que domina la conca d'Òdena. Al voltant s'estén la població actual.
Història
La primera notícia documental del castell d'Òdena és de l'any 957, quan Sala de Conflent, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu una venda a Eldegar i la seva muller Òria d'unes cases en el comtat de Manresa dins el clos del castell d'Òdena. Les primeres notícies que es tenen d'un senyor del castell daten de l'any 1040 en un conveni entre els germans Domnuç Bernat i Guillem Bernat d'Òdena. Aquest actuà com a senyor del castell d'Òdena però el tenia en feu comtal i entre el rei i ell hi havia, possiblement un altre senyor.
El castell pertangué a la família Òdena fins el 1287. Guillem II d'Òdena el vengué al vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Així, els vescomtes de Cardona ampliaven els seus dominis a la Conca d'Òdena. El 1295, Ramon Folc VI de Cardona vengué a l'infant Pere el dret alodial i el domini major que tenia en el castell d'Òdena. Mort l'infant Pere el 1298 el castell i la vila d'Òdena foren venuts al rei Jaume II per 10.000 sous. Finalment però, el rei Jaume II va vendre al vescomte de Cardona Hug I el castell d'Òdena amb tots els drets que hi tenia així que el seu fill Hug II i la seva mare negaren els drets reials sobre el castell. En conseqüència, el rei, Alfons el Benigne envià el sometent del veguer de Manresa contra el senyor del castell d'Òdena. El castell fou de domini reial directe fins que el 1347 la corona vengué la jurisdicció i els imperis del castell a Hug II de Cardona. En el fogatjament dimanat de 1359 consta: «Castell Dodena, 52 fochs». Malgrat força incidents posteriors, el castell romangué en poder dels vescomtes de Cardona i els seus successors, els Medinaceli fins a la fi de les jurisdiccions senyorials al segle XIX.
El castell d'Òdena estigué infeudat pels comtes de Barcelona a la família Castellvell, domini que es constata l'any 1121 i que acabarà el 1314.
En l'actualitat el castell és de propietat municipal.
Arquitectura
Del castell d'Òdena en resta una torre albarrana (és a dir, construïda a l'exterior dels murs de la fortificació), unes restes de muralles i una bassa per a recollir les aigües pluvials, construïda en època moderna.
La torre és formada exteriorment per un poliedre d'onze cares que forma una piràmide truncada. Interiorment és circular. Les cares exteriors oscil·len entre 225 a 240 cm a la base i 205 a 225 cm al capcer. El gruix de les parets és de 244 cm. L'alçada, 10,28 m. S'accedeix a l'interior de la torre a través d'una porta adovellada oberta al nivell de primer pis i a una alçada d'uns 3,65 m del nivell de terra. Estava dividida en tres pisos, el més baix devia ser originalment una cisterna i després una presó. L'aparell és regular i ben escairat, disposat en filades ben alineades.
Tenint en compte l'estructura, els trets generals de construcció, la torre es pot datar el segle XII o a l'inici del XIII.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.443 a 447.