Castell d'Abella de la Conca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1033 | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 992 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Abella de la Conca | ||||
| Localització | Abella de la Conca | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 250-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006199 | |||
| Id. IPAC | 31069 | |||
| Id. IPAPC | 8882 | |||
El Castell d'Abella, que té els orígens al segle XI, és actualment un munt de ruïnes, però identificables com a castell, al capdamunt del poble d'Abella de la Conca, dalt de la roca que el domina pel nord. Està situat en un lloc fortament estratègic, tenint en compte la situació del país en el pas de l'alta edat mitjana a la baixa edat mitjans: situat en una creta rocosa, fàcil de defensar i difícil d'atacar, controlava els passos que des de la Conca Dellà s'adrecen a l'Alt Urgell, principalment per Bóixols, que és precisament el lloc per on van entrar els homes del Comte d'Urgell per poder dominar la conca pallaresa quan aquesta era dins dels territoris dominats pels sarraïns.
El vestigi més important reconeixible és un mur d'uns 13 metres de llargària, orientat de llevant a ponent, d'1 metre d'amplada. Devia ser el límit sud d'una construcció quadrangular; el límit nord el devia formar una altra paret, vestigis del qual són al límit del penya-segat. Una mica més a ponent hi ha també unes altres restes de parets, amb pedres ben arrenglerades, que no és possible de saber si es tractava de l'església del castell, documentada, o de restes d'altres construccions del castell. Tampoc no s'ha pogut esbrinar si hi havia una torre que el coronés, però per la situació del castell, no era del tot necessària la presència de cap torre de guaita. És probable que aquests murs pertanyin a obra del segle XI, tot i que no es pot descartar la presència d'aquest castell, o de torratxes de vigilància més primitives, en aquest indret ja des del segle X, com a avançadeta del Comtat d'Urgell.
Està documentat des del segle XI, que és quan surt per primer cop el topònim Abbelia, el 1033, i, sempre depenent dels Comtes d'Urgell, fou infeudat a Miró Sunyer d'Abella com a castlà del lloc. Un parell de generacions d'aquesta família en mantigueren el senyoriu, però el 1097 Guitard de Caboet i el seu fill Guillem Guitard manifesten ser-ne castlans. Els Abella, nom que prengué aquesta família, mantingueren molt de temps el senyoriu de la vila i vall d'Abella, tot i que en algun moment apareix algun possessor del lloc que hi pertany, com Pere Estopinyà el 1154.
És possible que ja fos aquest castell el kastrum de Abizela que apareix el 1110 en el testament de Guillem Guitard de Caboet, on deixa al seu fill Bernat uns quants castells pallaresos, entre ells el d'Abisella.
Bibliografia
- BENITO I MONCLÚS, Pere [et al.]. "Castell d'Abisella" i "Castell d'Abella", a el Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X.