Castell d'Esclanyà
Castell d'Esclanyà | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell i monument | |||
Primera menció escrita | 1362 | |||
Construcció | segles xii-xvii, xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Begur (Baix Empordà) | |||
Localització | Esclanyà. Carrer de la Font Gran | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 528-MH-EN | |||
Codi BIC | RI-51-0005801 | |||
Id. IPAC | 607 | |||
El castell d'Esclanyà és un antic castell del que resta una torre romànica incorporada a una masia, situat al nucli d'Esclanyà en el municipi de Begur (Baix Empordà). És conegut popularment com la Torre d'Esclanyà. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Descripció
[modifica]Resta una gran torre de planta rectangular del segle xii, adossada a un edifici del segle xviii. El parament és de carreus petits, escairats i afilerats, amb forats o encaixos per a bastides. Al costat nord hi ha escasses restes del coronament de merlets. A la façana de llevant hi destaca un matacà al qual dona una obertura adovellada d'arc de mig punt. Al sud fou oberta a l'aparell romànic una finestra amb llinda datada el 1704. L'interior és dividit en tres plantes; les voltes de pedra morterada hi són força ben conservades. Al costat de ponent, a la part inferior de la torre, s'hi adossa un edifici del segle XVI-XVII, de dues plantes, construït probablement aprofitant restes de la fortalesa medieval. Posseeix algunes obertures amb llindes sobre mènsules. A la banda nord hi ha adossades a la torre algunes dependències agrícoles d'època molt més tardana.[1]
Història
[modifica]El castell termenat està documentat el 1362, tot i que per les seves característiques constructives sabem que ha de ser molt més antic. En un document d'aquesta data surten esmentats els drets de pescar peixos i corall que tenien els homes del castell d'Esclanyà. tant a la mar del terme del castell com a la zona marítima que depenia del terme del castell de Begur.[2]
Pertanyia a la baronia de Begur que l'any 1309 fou donada per Jaume el Just a Bernat de Cruïlles i de Peratallada, amb motiu de la seva participació en la «Croada d'al-Mariyya».[3] Aquesta baronia, amb el lloc i el castell d'Esclanyà, estigué en poder dels Cruïlles fins al 1604. Actualment l'edifici serveix de masia i dependències agrícoles a les quals s'incorpora la torre romànica.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Castell d'Esclanyà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 maig 2012].
- ↑ Bolos i Masclans, Jordi. «Castell d'Esclanyà». A: Catalunya Romànica, vol.VIII L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 168. ISBN 84-7739-098-3.
- ↑ Els Castells catalans. vol.2. R. Dalmau, 1967, p. 652.