Castell de Balsareny
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fortalesa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Balsareny (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 502-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005195 | |||
| Id. IPAC | 581 | |||
El castell de Balsareny, ubicat dalt d'un turó, sobre el poble de Balsareny, és una fortificació ja datada el 951[1][2][3][4] bon exemple de fortalesa d'estil gòtic civil català. Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació.
Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el castell destaca amb els seus merlets airosos. La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i Castelladrall.
La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX.
Al costat mateix del castell es pot visitar la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.
Primera datació
El document de referència del 951 és un diploma de Lluís el Piadós, confirmació, a petició de la reina Gerberga i del Comte Odalric, dels béns de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, entre els quals l'església de Santa Cecília en terme de Balsareny (Balceringia), que Longobard havia donat a Santa Cecília de Montserrat.[5]
Del mateix 951 hi ha un segon document, en aquest cas, una butlla del papa Agapit II a l'abat Arnulf de Ripoll, confirmant les propietats del monestir, entre les quals el lloc de Serra sanç, “in pago Balzaraniensi”.[6]
En cap d'aquests dos documents no es parla explícitament del castell, sinó d'una església del terme i d'un lloc del terme; però de l'existència d'un terme amb esglésies i masos se'n desprèn l'existència d'un castell termenat. Per això l'any 951 és la referència coneguda més antiga, tot i que el castell òbviament podia ser anterior; però no ho devia ser gaire, ja que no sembla casual que en un mateix any hi hagi dos documents, l'un del rei de França i l'altre del papa de Roma, que parlin de Balsareny, i abans no n'hi hagués cap (de conegut). El primer document que fa referència expressa del castell és del 966, i n'hi ha d'altres el 967, 977, 987, 990 (una butlla del papa Joan XV) i pàssim.
Història
Arran de la rebel·lió del got Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins Manresa.
En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I.
Des de finals del segle XI fins el XIII era regit pels senyors de Manresa, després va passar a Guifré Guitart i el 1102 al seu fill Bernat Ramon i Pere Bernat de Manresa.
El següent senyor va ser Ramón de Peguera, que el va comprar a Mateu de Balsareny l'any 1281. El seu besnét homònim (mort l'any 1388), que fou conseller de Pere III el Cerimoniós i majordom de la reina Elionor de Sicília, va fer reconstruir el castell donant-li la forma i estructura que avui coneixem. En aquest castell es va allotjar el rei Joan I, que va elogiar la qualitat dels seus vins que van ser presentats per a l'ocasió al rei.
L'any 1339, el rei Pere III el Cerimoniós concedeix a la ciutat de Manresa la construcció d'una sèquia que començava sota el Castell de Balsareny. El conflicte estava servit. L'any 1392, el fill del rei sojorna tres dies allí, que llavors era propietat d'Andreu de Peguera.
La família Peguera va continuar al Castell fins el 1497. El segle XVI els propietaris són els Oliver fins els inicis del segle XVII quan el bandolerisme s'apropia de la zona. El Castell va ser un refugi clau pels bandolers.
Dels Oliver als Corbera, però per poc temps ja que va passar als De Martín a finals del segle XIX. Amb el casament dels descendents va passar als marquesos d'Alòs i De Martín, actuals propietaris.
La família propietària actual, els marquesos d'Alòs, hi mantingueren la seva residència fins a l'any 1976.
Arquitectura
A causa d'haver estat ben planificat i edificat, d'acord amb el pla previ i en una sola campanya constructiva, és un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central. De forma pentagonal, conserva l'edifici central majoritàriament del segle XIV però amb vestigis de l'època romànica, com la resta de filades de pedra de la part septentrional i l'estructura del pati. Té dues plantes. La inferior està estructurada al llarg d'un pati, quasi rectangular, envoltat d'una galeria amb diverses cambres destinades als servidors i guardians, el celler (on encara hi ha una tina), les quadres i la masmorra. A la superior s'hi accedeix per una escalinata que porta a altres dependències: cambres, cuina i salons. Totes les cambres d'aquesta planta són cobertes per un sostre de bigues. Al cim hi ha els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.
Cal destacar-ne, sobretot, la canalització d'aigua per dues canonades de pedra des de les teulades que conflueixen en una gran cisterna, amb un brocal, al subsòl del pati.
Durant el segle XIX, es va envoltar amb una muralla exterior i dues torres on es guardava l'artilleria.
L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.
Referències
- ↑ MONREAL, Lluís, i RIQUER, Martí de: "Balçareny", dins Els castells medievals de Catalunya, Barcelona, 1958, vol. II, pàg. 205 211 (tot i que, erròniament, s'hi data el precepte carolingi l'any 957 en lloc del 951. Hem d'entendre que volien dir el 951, ja que no es coneix cap altre precepte carolingi el 957 que parli del castell de Balsareny).
- ↑ JMS-AP-PC [SABALA, Josep Maria; PLADEVALL, Antoni; CATALÀ ROCA, Pere]: Castell de Balsareny, dins Els Castells Catalans, Barcelona 1976, Rafael Dalmau editor (6 vols.), vol. V, pp. 496 518.
- ↑ CARRETÉ, Ramon, i BENÉITEZ, Vicenç: Balsareny, història en imatges, 1897-1975. Balsareny, 2002.
- ↑ SERRA i SALA, Joan Maria, i CARRETÉ i PARERA, Ramon: Balsareny, ahir i avui. Balsareny, 2005.
- ↑ ABADAL i de VINYALS, Ramon d' (1926 1950): Catalunya Carolíngia, vol. II, Els diplomes carolingis a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, "Memòries de la Secció Històrico Arqueològica", II (primera part: 1926; segona part: 1950), vol. II, pàgs. 256-257.
- ↑ El document és transcrit íntegrament i traduït a Catalunya Romànica X, pàg. 210s. L'original, segons s'hi indica, és a l'Arxiu Departamental de Bouches du Rhône, Marsella, H 5, núm. 13.