Castell de Bufalaranya

Castell de Bufaralanya (torre de l'homenatge i muralla nord)

El castell de Bufalaranya (o d'en Bufalaranya) és una fortificació situada al municipi de Roses (Alt Empordà), sobre un petit turó cònic entre els km 5-6 de l'actual carretera de Roses a Cadaqués, a l'àrea coneguda com Serrat de Can Berta.

Història

El castell està documentat des del segle X, com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Fins fa poc es pensava que havia estat abandonat ja al segle XI, però recents campanyes arqueològiques han demostrat que tingué ocupació fins al segle XIV.

El castell de Bufalaranya (nom modern) s'identifica amb el castell de Pinna Nigra (Roca Negra) esmentat en documents de finals del segle X relatius a Sant Pere de Rodes i al castell de Verdera, al terme del qual pertanyia. Així apareix consignat a la important donació del comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló al cenobi de l'any 974, a les confirmacions papals del mateix 974 i del 990, i al precepte ratificatori del rei franc Lotari del 982.

Des d'aquest turó arrecerat vora els serrats immediats a la serra de Rodes es domina la badia de Roses i part de la plana de l'Alt Empordà. Un orifici singular al mur E de la torre de l'homenatge permetia la comunicació visual amb el puig del Pení, on hi devia haver una instal·lació de guaita sobre la costa. És possible que aquesta fos també la funció, si més no original, del castell.

És possible que, com en el cas del castell de Verdera, una reforma i ampliació posterior a la construcció original expliqui el canvi de nom, documentat al segle XIV (castell de Bufagranges), que al segle XVII ja s'havia convertit en Brufaganyes o Brufaganya i que acabà derivant, en el segle XIX, en el nom actual.

Estructura

És un edifici de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny, format per dos planells esglaonats que ocupen la part superior del turó.

Al replà més elevat, a l'extrem N, hi ha un edifici de planta rectangular (11 x 7 m), murs espitllerats de gran amplada (1,80 m) i, actualment, de més de 3 m d'alçada. Aquest edifici, sens dubte la torre de l'homenatge, té un aparell de lloses de pissarra negra sense treballar més o menys aliniades, en el qual destaca una enorme filada ornamental d'opus spicatum. També té una pilastra rectangular al centre, que havia sostingut un trespols de fusta, els encaixos del qual encara són visibles al mur lateral. Al mur E d'aquesta torre s'obre l'esmentada mira vers el Pení. Al S d'aquest edifici se n'adossa un altre també rectangular, però més estret, del que en perviuen només els fonaments. Al S d'aquest últim se n'adossa encara un altre de les mateixes característiques. Aquest sector N és datable en els segles IX-X.

El replà més baix estava clos per una muralla que envolta tot el conjunt, també pel N. Aquesta muralla, més mal conservada, té un parament de pedres petites, amb poques i descurades filades d'opus spicatum, i probablement fou feta o refeta en època posterior. Els sectors de muralla més ben conservats són els que donen al N i a l'E, en els quals hi ha petites espitlleres situades regularment a dos nivells diferents. Adossat al SO d'aquest recinte murallat hi ha un altre estret edifici rectangular amb una porta oberta a l'E. Al SE es dintingeix encara un altre espai trapezoïdal clos.

El recinte està protegit pel costat N, el més accessible del turó, per un doble vall en part tallat a la roca. La porta està situada al cantó SE de la muralla. El camí d'entrada està flanquejat per murs amb parament d'espiga.

Les recents campanyes arqueològiques han deixat al descobert una major part de la torre de l'homenatge, estances i sectors de muralla al S i algunes portes. El jaciment és considerat d'una importància extraordinària per a la història de les fortificacions altomedievals a l'Empordà.

Protecció

El castell de Bufalaranya està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de 1993.

Galeria d'imatges

Torre amb opus spicatum
Torre i muralla N
Vista al golf de Roses (S)
Vista al Pení (E)
Pilastra
Interior de la torre
Conjunt des del S
El doble vall

Bibliografia

J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 216-218, 246 (notes) i 251 (il.)
F. del Campo i Jordà, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l'Alt Empordà, 2a ed., Figueres, Carles Vallès, 1991.
Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Roses".
Marc Sureda i Jubany, Jordi Sagrera i Aradilla, i Gemma Vieyra Bosch, "El castell de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà): del segle IX al segle XIV", Tribuna d'Arqueologia, 2002-2003 (2005), 117-128.