Castell de Castellnou d'Ossó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Castellnou d'Ossó
Castell de Castellnou d'Ossó.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Part deCastellnou d'Ossó Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud367 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaUrgell
MunicipiOssó de Sió Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Castell Lliuró, Castellnou d'Ossó Modifica el valor a Wikidata
 41° 46′ 05″ N, 1° 08′ 39″ E / 41.768047°N,1.144209°E / 41.768047; 1.144209
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0006420
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador1158-MH
IPAC1279

El castell de Castellnou d'Ossó o Castell Lliuró està situat a Castellnou d'Ossó, entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional des de 1985.[1] A la vora hi ha l'església romànica de Sant Pere de Castellnou d'Ossó.

Descripció[modifica]

Muralla d'aparell ciclopi

Les ruïnes de la torre de Castellnou d'Ossó es troben al capdamunt d'un petit turó situat a la dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda a partir d'aquesta. És format per una estructura murada d'aparell ciclopi, de carreus encoixinats i ben escairats. Devia ser una estructura de forma circular amb un diàmetre de 24 m i una porta al nord. Avui es conserva el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d'accés. Al bell mig hi ha les ruïnes de la torre medieval, semblant a la torre d'Almenara. Només en resta la part inferior. Destaca el gran forat que s'obre a la cara est d'uns 2 metres. A l'interior, encara que sigui ruïnós, s'hi observa una volta semiesfèrica o una cúpula tapial i un ull de bou central per accedir originalment des del pis superior on hi devia haver-hi la porta d'accés original.[2]

Història[modifica]

El lloc de Castellnou fou un nucli fortificat des d'època romana, quan devia servir per la vigilància de les poblacions ibèriques –els indòmits ilergetes– de la conca del Sió i controlar la ruta d'Ilerda a Iesso.[3] El terme fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d'Urgell. Poc després de la conquesta es bastí la torre medieval sobre la base d'una torre romana anomenada antigament Castell-Lliuró. Posteriorment es degueren construir al costat de la torre les dependències pròpies d'un castell. En el moment de la desamortització (1831) el lloc i castell de Castellnou d'Ossó pertanyia al marquès de Dosaigües.[2] El 2014 els propietaris, la família Llurba-Huguet va cedir-lo a l'ajuntament, perquè es pugui rehabilitar.[1] S'en va proposar un projecte de restauració així com de l'entorn, perquè és un edifici romà de característiques úniques i sense paral·lels coneguts a Espanya.[4][5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castellnou d'Ossó
  1. 1,0 1,1 «Cedeixen la Torre Romana de Castellnou d’Ossó a les institucions». Som Segarra, 13-03-2014. [Consulta: 21 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 «Castell de Castellnou d'Ossó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].
  3. Garcia, Víctor Lluís «La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis». Butlletí Arqueològic Tarraconense, V, 33, 2011, pàg. 31, 34 i 72.
  4. «Castellnou d’Ossó demana l’aval dels veïns per recuperar la torre romana», 20-04-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
  5. Badias Mata, Jaume; Saula i Briansó, Oriol «El patrimoni arqueològic de l'Urgell, situació actual i perspectives de futur». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 11-01-1997, pàg. 27–38. ISSN: 2014-4857.

Enllaços externs[modifica]

  • «Castell de Castellnou d'Ossó». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.