Castell de Sant Ferran
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fort, monument històric, edifici de museu i torre de telegrafia òptica  | |||
| Arquitecte | Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño | |||
| Construcció | 1753 - | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVIII | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | baluardat | |||
| Material | pedra i totxo | |||
| Superfície | 32 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Figueres | ||||
| Localització | al puig dels caputxins | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 846-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005897 | |||
| Id. IPAC | 941 | |||
| Id. IPAPC | 16866 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ministeri de Defensa d'Espanya Exèrcit de Terra espanyol | |||
| Ocupant | Museu Històric Militar de Figueres | |||
| Lloc web | castillosanfernando.org | |||
El castell de Sant Ferran, situat sobre un turó al terme de Figueres, al final de la Pujada del Castell, és una fortalesa militar de grans dimensions construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument de més grans dimensions de Catalunya.
Història
Amb el començament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Pertús passà a mans de l'estat francès, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a la muntanyeta de Figueres, d'on calguè traslladar a Figueres el convent de sant Roc de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el 13 de desembre del 1753. El nom de Castell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI.
L'1 de febrer de 1939 va ser la seu de la darrera sessió de les corts republicanes.
Arquitectura
Ocupa una superfície de 32 ha dins un perímetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el pati d'armes hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d'Europa.
El mes de juliol de 1997 fou obert al públic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tècniques constructives dins l'enginyeria militar de l'època, i pel seu excel·lent estat de conservació, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experiència magnífica.
Bibliografia
- Joan Manuel Alfaro Guixot, El castell de Sant Ferran de Figueres, Figueres, Les Fortaleses Catalanes, 2007.
- Carlos Díaz Capmany, El castell de Sant Ferran de Figueres: la seva història, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982 [doble tirada, en castellà i en català, aquesta reimpr. el 2000].
- Carlos Díaz Capmany, "Les obres per instal·lar el penal de Figueres a la fortalesa de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32 (1999), 193-214.
- Carlos Díaz Capmany, "Obres al castell de Sant Ferran després de la voladura de l'any 1939", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 33 (2000), 167-189.
- Carlos Díaz Capmany, "L'artilleria i el castell de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 34 (2001), 401-422.
- Carlos Díaz Capmany, "La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 265-295.
- Carlos Díaz Capmany, "La fortalesa de Sant Ferran de Figueres i l'aigua", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 257-279.
- Carlos Díaz Capmany, "Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 38 (2005), 279-302.
- Pablo de la Fuente, "Anàlisi d'alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 29 (1996), 177-190.
- Albert Testart i Guri, "La premsa del castell de Sant Ferran de Figueres durant l'època franquista", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 345-370.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Ferran |
- Castillo de San Fernando (plurilingüe)
- Fundació privada cultural Les Fortaleses Catalanes: Castell de Sant Ferran de Figueres (plurilingüe)