Castell de Sant Marçal

El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Història

La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l'existència d'una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola

Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada al 1135.

El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l'havia promès a l'Arquebisbat de Tarragona.

Aquest fet va generar un conflicte d'interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins el 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d'un llarg plet amb l'arquebisbat.

El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola com a reconeixement dels favors i serveis que havia prestat aquesta família a la Corona, ja que fins llavors la família Plegamans-Marimon eren patricis enriquits amb el comerç, no nobles.

Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris.

Arquitectura

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l'any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, però recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

41° 29′ 31.36″ N, 2° 6′ 50.25″ E