Castell de Tona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 889 | |||
| Construcció | segle IX | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 701 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Osona | |||
| Tona | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 218-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0001163 | |||
| Id. IPAC | 240 | |||
| Id. IPAPC | 2727 | |||
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m. i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona.
Ubicació
Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.
Història del conjunt
La primera notícia històrica del castell i de l’església de Sant Andreu situada al seu costat data de l’any 889, quan es va consagrar l’església pel bisbe Gotmar de Vici es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona . El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i com a tal, Ramon Berenguer III, , va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.
L’any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.
Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona.
AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L’any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s’hi van negar.
Església de Sant Andreu
Bibliografia
- La Catalunya Romànica ,vol. Osona. Editorial Pòrtic, juny de 1999.
- Catalunya Romànica ,vol. III Osona. Enciclopèdia Catalana, 1986, p.636.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Tona |