Castell de Tona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Tona
Foto castell Tona.jpg
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Forma part de Castell i església de Sant Andreu
Construït segle xi
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Municipi Tona
Localització Tona (Osona)

41° 51′ 18″ N, 2° 13′ 29″ E / 41.8549°N,2.22471°E / 41.8549; 2.22471
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 29/09/1944
Identificador BCIN: 218-MH (IPAC: 240)
BIC: RI-51-0001163
Modifica dades a Wikidata

De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.

Història del conjunt[modifica | modifica el codi]

La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889; quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici, es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i, com a tal, Ramon Berenguer III va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073, es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.

L'any 1202, el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.

Al final del mateix segle, el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s. XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la corona.

AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L'any 1446, el conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.

Interior de l'església de Sant Andreu

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Catalunya Romànica,vol. 2 Osona. Editorial Pòrtic, juny de 1999. ISBN 84-7306-528-X. 
  • Catalunya Romànica,vol. III Osona II. Enciclopèdia Catalana, 1986, p.636. ISBN 84-8519-477-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Tona Modifica l'enllaç a Wikidata