Castell de Torredembarra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:43, 11 gen 2010 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Façana del castell.

El Castell-Palau de Torredembarra està situat a Torredembarra (Tarragonès), considerat un dels edificis renaixentistes més notables de Catalunya que en substitueix un d'anterior documentat el 1057.

Història

Pels volts de l’any 1206 els primers senyors del lloc anomenat després Torredembarra, van ser els Tamarit, i va passar després als Vernet que el van regentar fins al 1342 i que, més tard, fruit d’una venda, va passar a Bernat d’Olzinelles. Els Olzinelles van vendre els drets dominicals que tenien de Torredembarra a Pere d’Icart l'any 1391 i va començar així el senyoriu dels Icart, família que va senyorejar el lloc fins l’any 1633, que va passar, per enllaç matrimonial, als comtes de Santa Coloma. Fou la segona residència dels comtes de Queralt, els quals el van vendre a Josep Safont l’any 1842.

L'edifici actual va començar a ser construït a partir del 1565 per iniciativa de Lluís d'Icart, senyor de la vila, família del qual havia anat augmentant d'importància social al costat del rei i gràcies als alts càrrecs que ocupava al govern de Nàpols.

Característiques

L'edifici va ser projectat com una residència-fortalesa que dominés la població. Per aquest motiu es va construir al punt més alt de la vila i flanquejat per quatre torres que s'integraven dins el recinte murallat.

Té planta quadrada, amb quatre torres als angles i s'organitza al voltant d'un pati porticat que tenia una escala interior, desapareguda. La portalada presenta dos parells de columnes toscanes que sostenen un entaulament amb frontó semicircular. A partir del segle XVIII va començar a decaure i va arribar molt malmès als darrers anys del segle XX. Va ser rehabilitat el 1998 i reformat per esdevenir la seu de l'Ajuntament.

No resta a Catalunya cap altre edifici de nova planta del Renaixement català. S’emmarca dins de l’escola arquitectònica coneguda com del Camp de Tarragona a la qual va pertànyer Pere Blai, mestre d’obres i autor del Palau de la Generalitat a Barcelona.

Fonts


Plantilla:Cal castell