Castell de Vallfogona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 954 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallfogona de Ripollès | |||
| Lloc | Pujada del Castell | |||
| ||||
| Format per | Santa Maria del Pòpulo | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1713-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006150 | |||
| Id. IPAC | 1918 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Santa Maria del Pòpulo | ||||
| Id. IPAC | 4372 | |||
El Castell de Vallfogona és un edifici de Vallfogona de Ripollès, declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]Aquest casal fortificat es trobava dins l'antic terme del castell de Milany, on residí la família del mateix noma partir del segle xiii. La primera notícia és del 1280, quan Sibil·la, comtessa d'Empúries i vescomtessa de Bas, vengué a Dalmau de Palau (possiblement el seu nebot), la seva sala o estatge (salam nostram silve stadium) del castell de Milany, amb Vallfogona i les parròquies de Sant Bartomeu de Llaés i Sant Vicenç de Puigmal.[2]
El 1295, el nou feudatari i cap de la família Milany refeu la fortalesa (anomenada la Sala), la qual cosa va motivar el 1297 un litigi amb el seu senyor feudal, l'abat de Sant Joan de les Abadesses, ja que el feudatari no estava autoritzat a fer-hi obres sense el permís de l'abat. Cap al 1330, la Sala fou reconstruïda per Ramon de Milany. El 1600 es concedí el títol de comte de Vallfogona a Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola, que posteriorent passaria als ducs d'Híxar.[2]
Cap al 1910, el casal fou restaurat per Eusebi Budallés, de Ripoll, que hi sojornava temporalment, i fa poc temps fou tornat a restaurar, però té una part ruïnosa i serveix només de masoveria.[2]
Descripció
[modifica]De planta quadrada, es podria fer una divisió pel mig amb un eix que va de llevant a ponent. D'aquesta divisió la sud- meitat nord, encara es conserva aixecada amb baixos i tres plantes, i es distribueix interiorment en estances petites, que podrien ser zones de serveis, cuines, etc. La meitat sud, està dividida en planta baixa i pis, arribant els seus murs a l'altura de l'anterior, i es conserven les restes del que deuria ésser la planta noble amb graons salons. Aquesta part està arruïnada actualment, conservant-se només els murs perimetrals en tota l'alçada, i es fa servir com corral de la masoveria. A la planta noble s'hi arribava a través d'una escalinata exterior encara existent, situada en l'angle sud-est del castell. Al cantó nord-oest, es troba una gran torre quadrada, aixecada actualment en la seva totalitat, i recentment consolidada, doncs hi tenia una gran esquerda per la banda sud. Hom podria identificar aquest cos amb la torre de l'homenatge, dividida en set plantes o cambres amb llar de foc a cadascuna, i amb un gran tiratge de fum únic empitrat en el mur de migdia. La torre té restes de matacans a la part superior.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Castell de Vallfogona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pladevall i Font, Antoni; Benet i Clarà, Albert. «La Sala (o Castell) de Vallfogona». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
