Castell de Vilademàger
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Llacuna (Anoia) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 962-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005507 | |||
| Id. IPAC | 1061 | |||
_-_1.jpg)
El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere. La fortalesa era formada per una torre, situada a l’est, i un recinte que s’estenia cap a l’oest. Es conserven restes de la torre i el recinte emmurallat a llevant i paraments de muralla i una portalada d'accés a ponent que correspondria a un segon clos de muralles que tancava l'església i probablement el poble original que posteriorment descendí a la plana.
Ubicació
_-_2.jpg)
Les ruïnes del castell i l'església s'alcen dalt d’un espadat, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna des del qual obtenim una magnífica panoràmica de la vila de La Llacuna i el seu entorn. S’hi accedeix a través d’una pista mig asfaltada que surt des de l'extrem est de La Llacuna. El camí carreter passa pel costat de les escoles, i del cementiri fins a l'esplanada sota el castell. A l'esquerra un petit camí s'enfila fins el castell per la banda oest.
Història del conjunt
Les primeres notícies referents al terme castell de Vilademàger són de l'any 987 en què és esmentat com una de les afrontacions en la donació que el comte Borrell II fa a l'església de Sant Pere de Vic. En el segle XI el domini pertanyia a la casa comtal de Barcelona i el 1022 va ser infeudat a Bernat Sendred de Gurb-Queralt, senyor també del castell de Queralt. El 1079 passà al llinatge dels Cervelló, emparentats amb els Queralt, mantenint el vassallatge als comtes de Barcelona. Els Cervelló van subinfeudar el castell als Vilademàger.
A partir del 1347, la fortalesa entrà a formar part de la baronia de la Llacuna que hi tenia dret jurisdiccional junt amb Miralles, Rocamora i, després, Santa Perpètua. El 1370 el senyorejava Guillem Ramon de Cervelló. La propietat passà de la família dels Cervelló als Montcada i posteriorment als ducs de Medinaceli. El 1831 la propietat de la baronia era compartida pel marquès d'Aitona i el de Moja.
Església de Sant Pere
És tracta d'una església d'origen romànic renovada en gran part posteriorment aprofitant alguns elements de l'edifici primitiu que ara resten englobats i subordinats en l'actual conjunt que respon a un edifici d'estil gòtic tardà amb l'intromissió d'alguns adobs posteriors.
L'any 1160 es menciona per primer cop l'església que es remodelarà durant el s. XIV i també el 1883. El 1578 l’església ja s’anomenava Sant Pere de Vila de Màger o Sant Pere de la Llacuna.
Durant la guerra civil espanyola es van cremar tots els retaules i les imatges, entre elles una talla de Crist coneguda com la Majestat de Vilademàger. Amb l'abandonament de la rectoria es va iniciar el progressiu deteriorament del conjunt. L'any 1956 el rector de la parròquia de la Llacuna va fer obres de restauració a Sant Pere. Després d’algunes reparacions l'any 1981 la Diputació de Barcelona en reprengué la restauració i durant els treballs s'hi van descobrir fragments de pintures murals de principis del segle XIV.
Bibliografia
- La Catalunya Romànica ,vol. L'Anoia. Editorial Pòrtic, setembre de 1999.
- Catalunya Romànica ,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 429 a 432.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vilademàger |