Castellgermà
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| CCAA | Catalunya | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sarroca de Bellera | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.078,7 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25555 | |||
Castellgermà fou un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està despoblat des de molt antic. En el seu lloc es troben algunes ruïnes del Castell de Castellgermà i una petita ermita, la Mare de Déu de Castellgermà.
Està situat a 2,3 km. en línia recta al nord-oest del seu cap de municipi. Per poder-hi accedit, des de Sarroca de Bellera cap seguir cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'1 quilòmetre, quan és a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena al Xerallo en uns 600 metres. De Xerallo cal continuar cap al nord, i en uns 750 metres més s'arriba sota mateix del turó on hi hagué el castell de Castellgermà.
L'accés a Castellgermà és per un caminet que hi puja fàcilment des de les darreres cases -les més altes- d'una urbanització que hi ha al començament de la carretera de les Esglésies, a la dreta del riu, a ponent.
Etimologia
Història
La senyoria del lloc, que el 1381 consta amb 3 focs (uns 15 habitants), consta del segle XIV al XIX, a l'extinció dels senyorius, en mans dels Erill.
Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Sarroca de Bellera", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.