Catedral de Bedia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Bedia
Imatge
Nom en la llengua original(ka) ბედიის მონასტერი Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral ortodoxa i monestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBedia (Geòrgia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAbkhàzia Modifica el valor a Wikidata
 42° 46′ 02″ N, 41° 40′ 08″ E / 42.7672°N,41.6689°E / 42.7672; 41.6689Coord.: 42° 46′ 02″ N, 41° 40′ 08″ E / 42.7672°N,41.6689°E / 42.7672; 41.6689
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
ReligióOrtodoxia oriental Modifica el valor a Wikidata
FundadorBagrat III l'Unificador Modifica el valor a Wikidata

La Catedral de Bedia (en georgià: ბედიის მონასტერი) és una catedral medieval de l'església Ortodoxa de Geòrgia situada a Bedia, en el districte de Tkvarcheli d'Abkhàzia (o nunicipi d'Ochamchire segons la subdivisió de Geòrgia, una regió disputada en la costa de la Mar Negra.[1]

La catedral de Bedia es va construir originàriament cap a finals del segle X i es va consagrar el 999 a instàncies del rei Bagrat II d'Abkhàzia, qui es convertiria en el primer rei de Geòrgia com Bagrat III i va ser enterrat a l'església després de la seva mort. Tanmateix, els edificis existents es remunten als segles XIII-XIV i inclouen una església cruciforme voltada, un campanar que descansa sobre el nàrtex nord i les ruïnes d'un antic palau. El mur sud de l'església principal conté fragments de murals contemporanis de la construcció de l'edifici, que inclouen els retrats de Bagrat II i els representants de la família noble Dadiani de Geòrgia.

Al catolicisme d'Abkhàzia, Bedia fou el centre d'una diòcesi i la seu d'un bisbe. Al segle xvii, els serveis van cessar, però es van reprendre a partir de la segona meitat del segle xix.[2]

Descripció històric-arquitectònica[modifica]

Catedral de Bedia per Taramo Castelli, segle xvii.
Gravat dels frescs de la catedral.(Roskoschny, 1884).

Com el demostren les fonts històriques, el complex es va erigir a la fi del segle x, c. 999, per Bagrat III, el primer rei del Regne de Geòrgia unit, qui, segons declara pel cronista georgià, «va fer un bisbat d'això». L'església de la Mare de Déu, erigida en el centre del pati monàstic, és l'església principal del complex. A l'oest es troba el palau de dos pisos dels metropolitans de Bedia. L'església de la Verge es va transformar considerablement entre els segles XIII i XV. El campanar és dels segles XII-XIV. Mentre que l'estructura del Palau dels Bisbes va ser construïda en el segle xvi per Anton Zhuanisdze, un metropolità georgià de Bedia. Tres capes de decoració mural es conserven a l'interior de l'església, que es remunta als segles XI-XI, XIII-XIV i XVII. El campanar, té la planta baixa que funciona com a porta d'entrada al monestir, mentre que des del sud es troba el palau episcopal de dos pisos.

Les façanes de l'església de Bedia, els seus murals interiors i objectes eclesiàstics conserven inscripcions lapidàries en l'escriptura georgiana d'Asomtavruli (uncial), amb evidències sobre la construcció, renovació i restauració de l'església. Al llarg dels segles, la seu Episcopal de Bedia va ser un dels centres eclesiàstics, culturals i educatius més importants de Geòrgia. L'arquebisbe Anton Zhuanisdze havia establert una rica biblioteca en el monestir de Bedia, on es van restaurar i van copiar antics manuscrits, es van traduir tractats teològics i la col·lecció de la biblioteca es va enriquir amb nous manuscrits. El complex de Bedia és un símbol d'unitat i indivisibilitat de Geòrgia. Bagrat III, el primer rei del regne georgià unit i la seva mare, la reina Gurandukht estan enterrats a Bedia.

El paisatge de l'església de Bedia, característic de l'arquitectura georgiana de l'edat mitjana, s'estava creant en un conjunt de planificació. Una església coronada amb una cúpula representava l'element arquitectònic principal del complex. El complex estava envoltat d'una tanca.

A la fi del segle xix, l'església de Bedia ja representava un edifici despoblat, cobert de plantes, tanmateix, es va conservar la major part de la cúpula i es va protegir millor la col·locació dels absis. Després d'això, a començaments del segle xx, amb l'objectiu de «renovar» l'església, els monjos i monges russos van retirar completament la cúpula danyada i van treure les pedres fàcilment movibles.[3]

Palau del bisbe[modifica]

Decoración de l'arc de la façana oest

En el seu costat oest, en la línia del mur de la tanca, hi ha un palau del bisbe i una porta. Les ruïnes del palau del bisbe es troben a l'oest de l'església, a aproximadament a 50 metres de distància. Al principi, consistia en dos pisos Avui dia, el segon pis està gairebé completament destruït, únicament queden els fragments de la cantonada nord-oest i el mur oest. La porta que condueix al segon pis conté una pedra de amb una inscripció, en què s'esmenten els treballadors espirituals georgians del segle xvi, com ara l'arquebisbe de Bedia, Anton Zhuanidze i el restaurador Kirile Zhuanidze. L'entrada de l'arc està decorada amb diversos ornaments. Els sostres entre els pisos es van reparar durant la restauració de 1968-1969, el terra es va concretar i sobre seu es va disposarun estrat d'aïllament a partir d'una capa prima de quitrà, que evita que el primer pis es filtri.

L'entrada es troba a la part occidental del complex, sobre la qual es va construir un campanar de l'església. A l'oest, en la façana, hi ha una inscripció on s'esmenten Jordi I Dadiani i el rei Constantí I, que van viure en el segle xiv. L'edifici de la porta d'entrada està unit al palau i es percep com un tot. La porta representa una plaça de planificació.

Descripció de l'església[modifica]

L'església amb una cúpula és l'edifici central del complex, típicament similar a l'anomenada "creu inserida". En el plànol, és una creu inscrita en el rectangle. En el centre de l'església, a l'espai que veiem en la cruïlla dels braços del creuer, es troba una cúpula que consta de 14 cares, les que es divideixen amb finestres en la mateixa quantitat. La cúpula es basa en dos pilars separats a l'oest i en els absis a l'est. El braç oriental de la creu acaba amb un absis, mentre que els braços restants són rectangulars.

L'espai que queda entre els braços de la creu està ple de espais-magatzems de dos pisos situats al costat dels absis a l'est, i per espais addicionals a l'oest. El pis més petit situat al costat dels absis representa una massa de paret sencera, en la qual es talla una petita porta. La galeria superior està situada] en el segon pis de les naus nord i sud. Es pot ascendir per una escala.

L'església té tres entrades. Des de l'exterior, està construïda amb una pedra arenosa destrament tallada. Es conserven totes les finestres de l'església.{A l'interior, el seu contorn és segur. A les façanes, a part de dues d'elles, totes les finestres estan danyades. No tenen decoració.

Referències[modifica]

  1. Abkhàzia és objecte d'una disputa territorial entre la República d'Abkhàzia i Geòrgia. La República d'Abkhàzia va declarar unilateralment la seva independència el 23 de juliol de 1992, però Geòrgia continua reclamant-la com a part del seu propi territori sobirà. Abkhàzia ha rebut reconeixement formal com a estat independent de 7 dels 193 estats membres de les Nacions Unides, dos dels quals han retirat posteriorment el seu reconeixement.
  2. Пачулия В. П. Прошлое и настоящее абхазской земли. — Сухуми: Алашара, 1968, p.89
  3. Վրաստանի ԱԳՆ-ն խնդրում է ՅՈւՆԵՍԿՕ-ին պաշտպանել Աբխազիայի վրացական հուշարձանները. El Ministeri d'Afers Exteriors de Geòrgia demana a la UNESCO que protegeixi els monuments de Geòrgia a Abkhàzia