Catedral de Samtavisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Samtavisi
SamtavisiCathedral.jpg
Nom en la llengua original (ka) სამთავისის ტაძარი
Dades
Tipus catedral i església ortodoxa
Creació segle XI (Gregorià)
Ubicació geogràfica
EstatGeòrgia
MkhareXida Kartli
Municipality of GeorgiaKaspi Municipality Tradueix
Localització Xida Kartli
 42° 00′ 22″ N, 44° 24′ 33″ E / 42.006111111111°N,44.409166666667°E / 42.006111111111; 44.409166666667
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data 24 octubre 2007
Identificador 5230
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
Religió Església Ortodoxa de Geòrgia
Modifica les dades a Wikidata

La catedral de Samtavisi (en georgià:სამთავისი), és una catedral de l'església Ortodoxa Georgiana] del segle XI a l'est de Geòrgia, en la regió de Xida Kartli, a uns 45 km de la capital de la nació, Tbilissi. La catedral és ara un dels centres de l'Eparquia de Samtavisi i Gori de l'Església Ortodoxa Georgiana. Des del 24 d'octubre de 2007 està inscrita en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[1]

Història[modifica]

La catedral està situada en la riba esquerra del riu Lekhura, a uns 11 km de la ciutat de Kaspi. Segons una tradició georgiana, el primer monestir en aquest lloc va ser fundat pel missioner assiri Isidor l'any 572 i posteriorment reconstruït al segle X. Tanmateix, cap d'aquests antics edificis ha sobreviscut. Les primeres estructures existents daten del segle XI, i l'edifici principal es va construir el 1030, tal com es desprenia d'una inscripció en pedra ara perduda.[2][3] La catedral va ser construïda per un bisbe local i un hàbil arquitecte Hilarió,[1] autor de la propera església d'Ashuriani. Molt danyada per una sèrie de terratrèmols, la catedral va ser parcialment reconstruïda als segles XV i XIX. La façana oriental, magistralment decorada, és l'única estructura original que es conserva.

Descripció[modifica]

La catedral de Samtavisi és una església de planta rectangular amb cúpula cruciforme de quatre puntes. Il·lustra una interpretació georgiana de la forma de creu inscrita en la planta, que va servir d'exemple per a moltes esglésies construïdes en l'apogeu de la Geòrgia medieval. L'exterior es distingeix per l'ús generós d'arcades cegues ornamentals. Els absiss no es projecten a l'exterior, però la seva posició interna està marcada per profundes fornícules a la paret. A diferència de les esglésies georgianes anteriors, el tambor de la cúpula és més alt i està rematat per un sostre cònic. En el seu interior es conserven fragments de pintura al fresc del segle XVII.[1] Dins de l'edifici, en què es determina l'espai interior que es troba prop de la cúpula; la construcció de l'estructura planificada és molt impressionant. L'espai interior del temple es combina harmoniosament amb les capes exteriors del monument, de manera que s'aconsegueix la formulació completa entre la forma externa i l'espai interior, la qual cosa crea la impressió de la unitat artística. La part més decorada de l'església és la seva façana oriental de cinc arcs, dominada pels dos nínxols i animada per un atrevit motiu de creu, a més a més també es troba entre la seva ornamentació un baix relleu d'un griu col·locat sota l'arc de la dreta.[1]

Façana oriental[modifica]

De les façanes del temple de Samtavisi, la façana oriental és la més notable, segons la tradició arquitectònica georgiana. Està conservada gairebé igual que l'original, malgrat algunes reparacions petites efectuades.

Aquesta façana té l'eix principal vertical que concorda amb l'eix del sostre central, a la part central de les seves arcades cegues n'hi ha una gran creu tallada amb els seus costats decorats i sota dos rombes també decoratius. L'àrea lliure superior i inferior dels braços de la creu està plena d'una inscripció georgiana en asomtavruli.

Galeria[modifica]

Altres estructures[modifica]

Més enllà de l'església principal, el complex Samtavisi inclou una residència episcopal de dos pisos molt danyada, una petita església (5.8 x 3.2m), i un campanar de tres pisos (5.7 x7.3m) unit a la muralla de 3-5 m d'altura feta de pedra i maó. Totes aquestes estructures daten dels segles XVII i XVIII.[1]

Muralla[modifica]

Complex de la catedral de Samtavisi: 1-muralla, 2-capella amb campanar, 3-catedral, 4-residència epicospal, 5-església petita.

El plànol de la muralla consta de de múltiples costats (200 X 70 m, altura de la paret entre 3 a 5 m), es remunta a la segona meitat del segle XVII i tercera del segle XVIII. La tanca va ser construïda amb maons usats anteriorment. El mur és de dos pisos, el nivell inferior és de 3-4 m. El camí de ronda de pedra és just al sud. Al llarg del camí hi ha una habitació doble. El mur té dues entrades: una a l'oest (posteriorment revertida) i l'altra en el llindar inferior de l'entrada. Dues torres estan involucrades en la paret en el mur, nord i sud-oest i nord-oest. La torre cilíndrica del nord-est no està connectada constructivament a la tanca, sinó que l'acompanya. L'entrada del segon pis, es realitzava des del pati. El segon i tercer pis de les parets eran de caràcter temporal i agrícola. Una petita part del quart pis encara sobreviu. Al nord-oest n'hi ha una petita torre de supervisió -el diàmetre intern és de fins a 1 metre-.

Residencia episcopal[modifica]

La cambra del bisbe es troba al nord-est. Està datada: la primera capa del període feudal desenvolupat, el segon lloc del segle XVIII. L'edifici és de dos pisos (8,4 X 15,2 m), construït amb grans roques i parcialment amb maons. El primer pis consta de diverses parts. L'entrada és des del costat sud del pati. A les habitacions hi ha nínxols i xemeneies. En el costat oest del primer pis, es construeix la contrapart semicircular. El segon pis del palau està construït sobre les antigues muralles del segle XVIII. Hi havia grans finestrals en les parets des del terra fins al sostre -ara desaparegut-, en aquest pis la cambra tenia dos metres d'alçada. El parapet militar, va desaparèixer a les batalles. El parapet es troba únicament al nord i est.

Església petita[modifica]

Una petita església es troba al sud de l'edifici de la catedral, enmig de la muralla. L'església és una sala (5,8 X 3,2 m), construïda amb palla i pedra. Quatre fragments de rajoles s'utilitzen com a material de paret. Hi ha petites finestres als murs sud i oest. El costat sud està cobert per una paret de la muralla.

Campanar[modifica]

Al costat nord del temple, n'hi ha un campanar de maó de tres pisos al centre de la muralla, que té una forma rectangular lleugerament allargada (5,7 X 7,3 m). Està datat de la primera meitat del segle XVIII. [7] El campanar està erigit amb una porta de arc. Al mur del campanar ara únicament té l'entrada de l'arc sota el llindar.

El campanar està unit a una paret amb maó construït en el mur est. Per entrar al campanar, es va realitzar un arc a la paret. L'interior és una forma excèntrica, el sostre està coronat. Des d'aquí es tallen les sortides de l'est, nord i oest. El costat est de la porta està proveït per al pis de sota, la tanca de la porta nord connecta les fortificacions del nord. En tercer lloc, la porta de l'oest està connectada al mur del llindar, que connecta el segon pis amb una escala. Al mateix pis, hi ha una xemeneia en la paret sud-oest.

Les parets del segon pis del campanar s'obren en set obertures, per damunt d'elles hi ha formacions d'arcades. El llindar és l'arc hemisferi, mentre que el sostre, que és la forma més tancada, consta de set parts fent el gir total. Està revestit amb un revestiment horitzontal de maó. Les façanes més senzilles del campanar, que estan fetes de maons georgians plans, estan privades de qualsevol decoració.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Samtavisi Cathedral». UNESCO.
  2. საქართველოს ისტორიისა და კულტურის ძეგლთა აღწერილობა. «Descripció dels monuments d'història i cultura georgians», T. 5. 1990 , p. 192
  3. საქართველოს 100 ღირსშესანიშნაობა,2011, p. 65

Bibliografía[modifica]

  • Alshibaia, G., Samtavisi. Tbilisi: 1962.
  • Dan Cruickshank (ed., 1996), Banister Fletcher's A History of Architecture, page 314. Architectural Press, ISBN 0-7506-2267-9.
  • ნოდარ ელიზბარაშვილი, ბონდო კუპატაძე (2011). საქართველოს 100 ღირსშესანიშნაობა. თბილისი: კლიო. ISBN 978-9941-415-27-2 (en georgiano)
  • რედკოლეგია: ვახტანგ დოლიძე, სიმონ კინწურაშვილი (ხელმძღვანელი), უშანგი სიდამონიძე, გიორგი ცქიტიშვილი (1990). საქართველოს ისტორიისა და კულტურის ძეგლთა აღწერილობა, «Descripció dels monuments d'història i cultura georgians» Tomo 5. Tiflis. (en georgiano)