Catherine Clarke (acadèmica)
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX |
Dades personals | |
Formació | King's College de Londres |
Tesi acadèmica | The Locus Amoenus in Old English: Guthlac A and its Cultural Context |
Director de tesi | Clare A. Lees |
Activitat | |
Ocupació | historiadora, acadèmica |
Ocupador | Universitat de Londres (2019–) Universitat de Southampton Universitat d'Oxford Universitat de Swansea Universitat de Londres |
Professors | Clare A. Lees |
Catherine Clarke (segle XX) és catedràtica del Departament d'Història de les Persones, els Espais i les Comunitats a l'Institut de Recerca Històrica de l'Escola d'Estudis Avançats de la Universitat de Londres. És medievalista i ha publicat sobre temes com el poder, l'espai i la identitat a la Gran Bretanya medieval.
Educació[modifica]
Clarke es va doctorar l'any 2003 al Departament d'Anglès del King's College de Londres. La seva tesi doctoral es titula The Locus Amoenus in Old English: Guthlac A and its Cultural Context .[1]
Carrera[modifica]
Clarke va treballar com a professora a la Universitat de Swansea i a la Universitat d'Oxford. El 2012 se li va atorgar una càtedra personal al Departament d'Anglès de la Universitat de Southampton,[2] on continua sent professora.[3] Va ser nomenada presidenta de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Londres el 2019.[4] És també Directora del Victoria County History, un projecte nacional fundat el 1899 per escriure la història dels comtats anglesos.[5]
Clarke ha liderat importants projectes finançats pel Consell de Recerca d'Arts i Humanitats Britànic sobre l'espai medieval i la seva interpretació, com ara "City Witness: Place and Perspective in Medieval Swansea".[6] El seu projecte "The St Thomas Way" va desenvolupar una nova ruta patrimonial de Swansea a Hereford, inspirada en el pelegrinatge medieval.[7]
L'any 2016 Clarke va encarregar-se de fer la conferència Denys Hay a la Universitat d'Edimburg, que es va titular "Place machines: memory, imagination and the medieval city".[8] És directora de CARMEN: The Worldwide Medieval Network i coordinadora del programa d'estudis anglosaxons al congrés anual Leeds International Medieval Congress.[9] Prèviament va gaudir d'una beca de visita a la Lilly Library de la Universitat d'Indiana a Bloomington.[10]
Clarke ha col·laborat amb mitjans de comunicació britànics com The Conversation i Channel Four.[11]
Bibliografia[modifica]
- The St Thomas Way and the Medieval March of Wales: Exploring Place, Heritage, Pilgrimage, editat per Catherine Clarke (ARC Humanities Press, 2020)
- Medieval Cityscapes Today, editat per Catherine Clarke (ARC Humanities Press, 2019)
- Writing Power in Anglo-Saxon England: Texts, Hierarchies, Economies (Woodbridge: Boydell Press, 2012)
- Mapping the Medieval City: Space, Place and Identity in Chester c.1200–1600 (Cardiff: University of Wales Press, 2011)
- Literary Landscapes and the Idea of England, 700–1400 (Cambridge: DS Brewer, 2006)
Referències[modifica]
- ↑ «The Locus Amoenus in Old English : Guthlac A and its cultural context». librarysearch.kcl.ac.uk. Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Professor Catherine Clarke | English | University of Southampton» (en anglès). www.southampton.ac.uk. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Catherine Clarke» (en anglès). Institute of Historical Research. [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ «Medieval specialist Catherine Clarke to lead new IHR research centre» (en anglès). University of London. Arxivat de l'original el 2019-10-03. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «About Victoria County History» (en anglès). Institute of Historical Research. [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ «City Witness». www.medievalswansea.ac.uk. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «The St Thomas Way». thomasway.ac.uk. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Denys Hay Lecture 2016» (en anglès). The University of Edinburgh. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Catherine Clarke» (en anglès). The Conversation. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Prof. Catherine M. Clarke» (en anglès). Emotions: Engines of History, 11-03-2018. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ Clarke, Catherine. «Catherine Clarke» (en anglès). The Conversation. [Consulta: 3 octubre 2019].