Caunos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCaunos
KaunosTheatre2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà, jaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaDalyan (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 36° 49′ 31″ N, 28° 37′ 23″ E / 36.82528°N,28.62306°E / 36.82528; 28.62306Coord.: 36° 49′ 31″ N, 28° 37′ 23″ E / 36.82528°N,28.62306°E / 36.82528; 28.62306
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2014
Identificador5906

Lloc webmuze.gov.tr… Modifica el valor a Wikidata

Caunos (en llatí Caunus en grec antic Καῦνος) era una ciutat que segons Estrabó estava situada a la costa sud de Cària, a l'oest de Calinda, poblada pels caunis. Aquest poble Heròdot el considerava natiu del país, però afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents del caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari.

Caunos tenia drassanes i un port tancat, és a dir, un port que es podia tancar. Damunt de la ciutat, sobre un turó, hi havia una fortalesa anomenada Imbrus. Diodor de Sicília parla de dues fortaleses, Persicum i Heracleium. El país era fèrtil, però poc saludable a l'estiu i la tardor, perquè tenia un aire càlid. La descripció que en fa Estrabó no és clara. Després d'esmentar Calinda, diu: "després trobem Caunos i un riu proper, Calbis, profund, amb una entrada navegable, i entremig, Pisilis". Segons això, Pisilis es trobaria entre Calbis i Caunos. Les antigues descripcions del lloc on estava situada Caunos són variades. Pomponi Mela situa Caunos vora el riu Calbis. Claudi Ptolemeu diu que es trobava l'est del Calbis, i per altra banda, la seva descripció de la costa de Caria és exacta.

Els caunis van resistir al general persa Harpagos tal com van fer els seus veïns licis al segle vi aC. Sotmesos a Pèrsia es van unir a la Revolta Jònica el 499 aC. Tucídides parla de l'expedició de Pèricles i de la batalla naval de Tràgia (440 aC) i esmenta Caunos com una ciutat separada de Cària. La regió de Perea on era Caunos, pertanyia a Rodes, però aquesta no la dominava en aquell moment, però sí que la controlava en temps d'Alexandre el Gran.

Després de la mort d'Alexandre, va acabar en mans de Ptolemeu I Sòter (309 aC) i Rodes la va comprar als generals de Ptolemeu per 200 talents; els rodis van assegurar que havien rebut Estratonice, una altra ciutat de Cària, com a donació d'Antíoc I Sòter.

Els romans els van obligar a retirar-se de Caunos i d'Estratonice l'any 190 aC, però més tard van tornar als rodis les dues places i els hi van donar la Cària l'any 167 aC, però es va confirmar la independència de Caunos sota sobirania ròdia.

El 88 aC els caunis van participar en la matança de romans instigada per Mitridates VI Eupator del Pont i en càstig Roma va incorporar Caunos al domini directe de Rodes. Els caunis es van revoltar (potser el 81 aC) però sense èxit perquè el 59 aC se sap que sota el domini rodi. Més tard van demanar separar-se de Rodes i quedar directament subjectes a Roma, i encara que primer no se'ls va concedir sembla que més tard es van convertir en ciutat lliure, tal com l'esmenta Estrabó.

A Caunos va néixer Protògenes el pintor.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Caunus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caunos