Cautela sociniana
La cautela sociniana o cautela de Socini és una disposició testamentària per mitjà de la qual la persona testadora grava una atribució en concepte de llegítima que té un valor superior al que correspon a la persona legitimària, de tal manera que aquesta ha d'optar entre acceptar-la així o reclamar només la llegítima estricta.[1]
Origen[modifica]
La institució de la cautela sociniana deu el nom al jurisconsult florentí del segle XVI Mariano Socini, el jove, que va defensar i va exposar la seva validesa en un dictamen, l'any 1550.[2] Aquest dictamen està recollit a l'obra de Socini Consiliorum sive malis Responsorum, i té com a punt de partida el testament atorgat per Nicola Antoneri, noble florentí que va instituir hereus dos dels seus fills i, al tercer, li deixà un llegat superior a la llegítima, però imposant a aquesta atribució un gravamen, sota la hipòtesi que, de rebutjar-lo el legitimari (el tercer fill), la seva participació quedaria restringida a la seva legítima estricta.[3]
La referida cautela, per tant, no fou creada per Socini, que només dictaminà sobre la seva validesa, al seu criteri, i en consta la seva existència, i la controvèrsia al seu voltant, des de feia segles.[2] Els seus antecedents s'atribueixen a juristes del dret romà clàssic Papinià, entre altres.[2]
També se la coneix com a clàusula angèlica, ja que el jurista Angelo degli Ubaldi en defensà la seva eficàcia; i com a cautela gualdense o durantis, en haver estat formulada l'any 1540, en termes similars al de la referida per Socini, per part de Jo Guillielmus Durantes (‘‘El Gualdense’’).[2]
Finalitat[modifica]
La referida fórmula (cautela sociniana) fou concebuda com una solució per a mitigar el principi del dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes.[1] Aquest principi, anomenat d'intangibilitat de la llegítima, és present en molts ordenaments jurídics actuals, com el català.
La cautela sociniana en el dret català[modifica]
En el Codi civil català s'ha optat per generalitzar la referida cautela, que ha quedat establerta legalment en l'article 451-9, que estableix:[4]
- "Article 451-9
- Intangibilitat de la llegítima
- 1. El causant no pot imposar sobre les atribucions fetes en concepte de llegítima o imputables a aquesta condicions, terminis o modes. Tampoc no pot gravar-les amb usdefruits o altres càrregues, ni subjectar-les a fideïcomís. Si ho fa, aquestes limitacions es consideren no formulades.
- 2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, si la disposició sotmesa a alguna de les limitacions a què fa referència el dit apartat té un valor superior al que correspon al legitimari per raó de llegítima, aquest ha d'optar entre acceptar-la en els termes en què li és atribuïda o reclamar només el que per llegítima li correspongui.
- 3. Si el legitimari accepta l'herència o el llegat sotmesos a alguna limitació, s'entén que renuncia a l'exercici de l'opció que estableix l'apartat 2."
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 "cautela sociniana¹" a: Diccionari jurídic SCEJ-IEC
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Javier Alemán : 2014, pàg. 6
- ↑ Javier Alemán : 2014, pàg. 6, nota 16
- ↑ Projecte Norma Civil. CCCat. art. 451-9
Bibliografia[modifica]
- Societat Catalana d'Estudis Jurídics (IEC). «cautela sociniana¹». A: Diccionari jurídic, desembre 2010. DOI 10.2436/10.2000.30.1.[Enllaç no actiu]
- Egea i Fernández, Joan (Director); Ferrer i Riba, Josep (Director); Alascio Carrasco, Laura (Coordinadora). Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Vol. II. Barcelona: Atelier, Llibres jurídics, 2009. ISBN 9788492788095.
- Institut de Dret Privat Europeu i Comparat (Universitat de Girona) «Art. 451-9 CCCat» (html). Projecte Norma Civil. Arxivat de l'original el 2016-07-13 [Consulta: 14 juliol 2016]. Arxivat 2016-07-13 a Wayback Machine.
- Alemán Uris, Javier; Ballesteros de los Ríos, María (supervisió) «Cautela Socini: A propósito de la STS 17/1/2014» (pdf) (en castellà). Revista Online de Estudiantes de Derecho. Universidad Autónoma de Madrid, núm. 4, 2014, pàg. 6 + nota 16. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2016 [Consulta: 14 juliol 2016].