Cavall de bosc
Equus caballus germanicus  | |
|---|---|
 Pota davantera, dents i ossos maxil·lars de Equus caballus germanicus al Museu d'Història Natural de Berlín (Museum für Naturkunde) | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Gènere | Equus |
| Espècie | Equus caballus |
| Subespècie | Equus caballus germanicus |
El cavall de bosc (Equus caballus germanicus), també conegut com la subespècie de mitja sang o el cavall diluvial, actualment extint, és un postulat de la teoria de les quatre fundacions, que diu que hi hagué entre quatre i set subtipus primitius que precediren el desenvolupament del cavall domèstic, cadascun d'ells adaptat a un ecosistema determinat. Es creu que aquest subtipus evolucionà als cavalls de mitja sang del nord d'Europa i fou l'avantpassat d'algunes races antigues de "cavalls pesants", com ara l'ardenès. Era un cavall d'ossos grans, pesant i de moviments lents, amb peülles amples que li permetien viure a les extenses zones pantanoses d'Europa, així com un pelatge espès i aspre que podria haver dut clapes per camuflatge.
Els defensors de la teoria de les quatre fundacions han anomenat aquest subtipus, Equus caballus germanicus, Equus ferus silvaticus i Equus ferus germanicus, tot i que la taxonomia actual disputa aquesta classificació.
Referències[modifica]
- Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship (primera ed.). Solvang, CA: Amigo Publications, Inc. ISBN 0-9658533-0-6. OCLC 39709067. p. 6-8