Cefalització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La cefalització és la concentració del sistema nerviós central (òrgans sensorials) a la part anterior de l'animal, originant el cap, per així poder enfrontar-se al medi de manera més eficient. És exclusiva d'animals amb simetria bilateral (Bilateria) que, per tant, tenen un cos amb una marcada polaritat (diferenciació al llarg de l'eix antero-posterior).[1] El grau de cefalització és variable en els diferents fílums bilateris, molts tenen un cap incipient (platihelmints, anèl·lids, nematodes, mol·luscs, etc.). El màxim grau de cefalització es dóna en artròpodes (sobretot insectes) i vertebrats, en aquests animals, el cap estan netament diferenciada de la resta del cos i proveïda d'òrgans sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, briozous, etc.), essencialment aquells que són eminentment sèssils, i en que l'animal adult no caça l'aliment activament sinó que deixa que els corrents d'aigua el duguin fins a ell.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. J. M. Michelena; =Javier Lluch Tarazona. Fonaments de zoologia. Universitat de València, 2004, p. 44–. ISBN 9788437058580.