Cemil Bayık

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCemil Bayık
Dades biogràfiques
Naixement 1951 (66/67 anys)
província d'Elâzığ
Es coneix per polític kurd
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Cemil Bayik (nascut el 1951 a Hazar, Província d'Elâzığ, Turquia), també conegut com a Cuma, és un dels cinc fundadors del moviment separatista kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que encara estan vius i es troba entre els alts dirigents de l'organització, ja que és un membre de la direcció del consell de 12 homes de la Koma Civaken Kurdistan (KCK), una organització "paraigua" política kurd, de la qual en forma part el PKK i[1] També forma part dels tres membres del Comitè Executiu del PKK, el cos principal de l'organització, que està format, en qualitat de líder del PKK, per Murat Karayılan i per Bahoz Erdal, un kurd sirià, que és el comandant militar del PKK.[2]

Al primer congrés del PKK, el 1978, Bayik va ser nomenat secretari general adjunt de l'organització, amb la qual cosa es convertí en el segon home del PKK (després del mateix Abdullah Öcalan)[3] i fins al 1995[4] fou el líder de l'ala militar del PKK: l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (ARGK)[1] principis dels noranta va ser el director del campament-Acadèmia Mahsum Korkmaz, situada a la libanesa (però controlada per Síria) vall de la Bekaa.[5]

Després de la captura del líder del PKK Abdullah Öcalan, Bayik es va associar amb Murat Karayilan contra els reformistes en el PKK, com a resultat dirigents reformistes com ara Osman Öcalan i Nizamettin Taş (qui prèviament havia donat suport a Bayik contra Osman Öcalan en una lluita pel lideratge) i Kani Yılmaz va deixar l'organització, Karayilan fou el líder interí del PKK amb Bayik com el seu número 2. La posició de Bayik es va afeblir, però quan Fehman Huseyin es va fer líder de la nova ala militar del PKK, les Forces de Defensa del Poble (HPG). Des de llavors Bayik ha estat un líder polític en el PKK i està a càrrec de les relacions de l'organització amb Iran. Del mateix Bayik s'ha dit que ha estat a l'Iran nombroses, incloent-hi a una base a Urmia.[1]

Considerat com una figura polèmica, se l'acusa d'haver executat ni més ni menys que 300 membres del PKK des del 1980. Les seves capacitats com a comandant militar ha estat criticat per molts líders del PKK, inclòs el mateix Abdullah Öcalan, que no té massa bon concepte de Bayik Abdullah Öcalan ha dit Bayik prefereix romandre darrere de la línia del front i l'ha acusat de matar a 17 combatents del PKK ferits el 1992, en un intent per evitar ser capturats per les autoritats turques.[1]

En una entrevista amb Bayik el 2007, The Independent el va qualificar com la segona persona més poderosa del PKK. [6]

Les sospites de tràfic de drogues[modifica]

El 20 d'abril de 2011, el Departament del Tresor dels Estats Units va anunciar la designació dels fundadors del PKK Cemil Bayik i Duran Kalkan i altres membres d'alt rang com Narcotraficants Especialment Designats (Specially Designated Narcotics Traffickers o SDNT, per les seves sigles en anglès) de conformitat amb Kingpin Act. Segons aquesta legislació, la designació congela qualsevol actiu que les persones designades puguin tenir sota la jurisdicció dels EUA i prohibeix als nord-americans realitzar transaccions financeres o comercials amb aquests individus[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 El comandant del PKK Cemil Bayik creua a l'Iran. Jamestown.org. Consultat el 20-08-2012 (anglès)
  2. El nou lideratge del PKK pren el relleu de l'insurgència. Menewsline.com (25-05-2008). Consultat el 20-08-2012 (anglès)
  3. The Jamestown Foundation: El lideratge del PKK sotra pressió en l'era post-Öcalan. Jamestown.org. Consultat el 20-08-2012 (anglès)
  4. Michael M. Gunter. The Kurds and the Future of Turkey. Palgrave Macmillan, 15 de maig del 1997, p. 35–. ISBN 978-0-312-17265-7 [Consulta: 21 agost del 2012].  (anglès)
  5. Markus, Aliza (October 2011). Blood and belief. p. 159. (PDF). Consultat el 20-08-2012 (anglès)
  6. «Turkey 'faces choice between democracy and dictatorship'». The Independent, 09-07-2007 [Consulta: 14 octubre 2011].
  7. Press Center «Treasury Designates Five Leaders of the Kongra-Gel as Specially Designated Narcotics Traffickers». U.S. Department of the Treasury, 20 abril del 2011 [Consulta: 23 abril del 2011]. (anglès)

Enllaços externs[modifica]