Central Vilanova
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central elèctrica  | |||
| Arquitecte | Pere Falqués i Urpí, Antoni Costa; Telm Fernández | |||
| Construcció | 1896-99; 1910 | |||
| Ús | oficina i museu | |||
| Cronologia | ||||
| 1897 | construcció, Arquitecte: Pere Falqués i Urpí | |||
| 1910 – 1912 | ampliació, Arquitecte: Telm Fernández i Janot | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Vilanova, 12 - c. Roger de Flor, 52 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40486 | |||
La Central Catalana d'Electricitat és una obra de l'arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
Ubicada al límit del districte de l'Eixample, la Central Catalana d'Electricitat és un edifici entre mitgeres que es troba en el xamfrà occidental de l'illa de cases delimitada per l'Avinguda de Vilanova i els Carrers de Nàpols, dels Almogàvers i de Roger de Flor.[1]
De planta rectangular aixamfranada, l'estructura en alçat d'aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per semisoterrani, planta baixa i quatre pisos.[1]
La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d'un robust basament de pedra, el desenvolupament d'uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d'amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l'alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic. El semisoterrani, concebut com un robust basament de pedra, presenta alguns carreus d'acabat rústic i destaca per la reixa que tanca les petites finestres de perfil horitzontal. Damunt d'aquest basament, unes jàsseres de gelosia que contenen el forjat de la planta baixa sostenen, al mateix temps, els perfils metàl·lics que enfaixen els pilars de la nau orientada a l'Avinguda Vilanova. Aquestes robustes pilastres de ferro i maó permeten l'obertura de grans arcs de mig punt tancats amb vidre que permetien una il·luminació i ventilació de l'interior òptims. Sobre aquests arcs, un pis en forma d'àtic que s'obre per mitjà de parelles d'arcs de maó queda rematat per un potent cornisament d'entrants i sortints.[1]
Al xamfrà s'hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament allindanat de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semicolumnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció "General Catalana de Electricidad" pintada en verd. Per sobre d'aquest portal s'hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data "1897".[1]
Història
La Central Catalana d'Electricitat instal·là la seva seu a l'Avinguda de Vilanova. L'edifici destinat a aquesta finalitat seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa. En el projecte inicial, la façana preveia decoració a base de relleus de bronze i un coronament amb dues grans piràmides que no s'arribaren a realitzar. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa. En el xamfrà orientat al Carrer de Roger de Flor s'hi localitzà l'entrada principal i els habitatges dels encarregats. En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent continu subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.[1]
De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet, Telm Fernández i el mestre d'obres Joan Graner només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912.[1]
Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora. L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.[1]
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central Vilanova |
- «Central Catalana d'Electricitat». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.