Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCentre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià
Dades base
Tipus entitat associació
Altres dades
Premi(s)

Modifica dades a Wikidata
Edifici antic del Centre Parroquial i entrada històrica del Teatre de Sarrià

El Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià és una entitat dependent de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, de Barcelona. El centre fou constituït l'any 1943 com a continuació de l'Institut Sant Josep, que l'any 1907 va fundar-se en aquesta parròquia a partir de l'Acadèmia Josefina, creada el 1896 per a oferir formació i esbarjo per a laics. El centre compta també amb seccions dedicades al futbol, l'esplai, la catequesi o la cooperació, i acull grups de teatre, música, escacs i cosidores.[1]

Pastorets[modifica | modifica el codi]

Article principal: L'Estel de Natzaret

Des de l'any 1907, el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià representa els Pastorets de L'estel de Natzaret, el drama líric sobre el naixement de Jesús, amb text de Ramon Pàmies i música de mossèn Miquel Ferrer. Fou compost el 1891 i estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia. Llevat dels tres anys de la guerra, les representacions d'aquesta versió dels Pastorets s'han fet ininterrompudament, amb la participació del grup de teatre amateur La Bambolina Negra, l'Orquestra l'Inquietudine, els cantaires de l'Orfeó Sarrianenc i la secció infantil de l'Esbart Sarrià. L'obra es representa al Teatre de Sarrià. Tots aquests grups que treballen en l'escenificació de L'estel de Natzaret són seccions del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià.[1]

Història de la representació[modifica | modifica el codi]

El Nadal de 1905 l'obra fou vista pels socis de l'Institut de Sant Josep -actual Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià- Josep Gallés, Ramon Martí i Josep Recasens, que quedaren entusiasmats i engrescaren els altres socis de l'entitat a portar-la a Sarrià. La primera representació hi tingué lloc l'1 de gener de 1907 al teatre de l'Institut, actual Teatre de Sarrià, amb acompanyament de piano i amb la participació del nen Josep Vicenç Foix, en el paper del rabadà Nataniel, i d'un jove Àngel Obiols en el paper del sacerdot Uries. Des de llavors l'obra no ha deixat de representar-se a Sarrià pel temps de Nadal, fora dels anys de la guerra civil espanyola, sempre al mateix Teatre de Sarrià.[2]

Es conserven pocs testimonis documentals dels primers anys de representació. Se sap que els actors eren tots homes per la prohibició de pujar als escenaris que afectava les dones. Els actors i cantaires eren socis del Centre Parroquial i la part instrumental anava a càrrec d'orquestres o conjunts musicals que es llogaven per l'ocasió. En crear-se Orfeó Sarrianenc l'any 1917, aquest es féu càrrec de la part coral de l'Estel.[cal citació]

No és fins després de la guerra civil que podem conèixer com es realitzaven les representacions. A partir dels anys quaranta es parla del Quadre Escènic del Centre Parroquial, d'un responsable de coreografia, d'un director musical i d'un director artístic, tots ells coordinats per una direcció general. Així mateix, les dones comencen a prendre el seu lloc a l'Estel: apareixen pastores i Mares de Déu femenines, Sant Gabriel és representat per dones, s'incorporen a les danses i algunes es fan responsables de la direcció musical i de la direcció general, com succeeix avui en dia.[cal citació]

D'entre totes les persones que han fet possible l'Estel cal destacar-ne les següents:

  • Mn. Àngel Obiols i Palau, eminent organista i compositor, fou director musical de l'Estel entre 1941 i 1961. A ell es deuen algunes obertures i preludis instrumentals que inicien diferents actes i escenes, i la reescriptura dels quatre cors de verges (Ressoni per l'espai..., Oh lliri de puresa..., Per Maria hermosa... i Himne de goig...). Com a director que també fou de l'Orfeó Sarrianenc, s'encarregà de la formació de cantants i solistes durant aquest temps.
  • Josep Torner, fill del constructor de l'actual teatre del Centre Parroquial, director i actor de múltiples papers de l'Estel, recordat com el millor Mataties.
  • Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i fundador del Ballet Folklòric Sarrià - Esbart Sarrià, entre altres, fou el responsable de la direcció artística entre 1956 i 1962. Sota la seva direcció es modificà l'escena del casament de Josep i Maria adoptant el ritual jueu (anteriorment es feia com un casament catòlic) i s'incorporaren a l'Estel els diversos balls que s'hi executen (ball de les Fúries, ball de les Verges del Temple, dansa del Bé i del Mal i dansa de la Casa de Naïm). Ell fou l'autor del Vers de Sant Gabriel que es recita abans de l'escena de la Tenebra (tornada de Satanàs a l'infern), mentre es comença a mostrar Naixement. Però el més original de les seves aportacions foren els nombrosos efectes especials que introduí: la renovació del vestuari de Satanàs l'aparició de Maria en un arbre davant de Satanàs en el pròleg, la il·luminació de l'espasa de Sant Miquel, la cortina que ocultava el naixement durant la Tenebra...
  • Joaquim Serra i Corominas, pianista, compositor i gran amic del Ballet Folklòric Sarrià - Esbart Sarrià, compongué la glossa musical que sobre el tema del Cant dels Ocells acompanya el Vers de Sant Gabriel.[cal citació]

La temporada 1956-1957 se celebrà el cinquantenari de l'Estel a Sarrià i es féu un esforç especial en corregir els vicis de dicció i la degeneració del cor, i es dugué a terme la renovació de vestits i maquillatge. El poeta Balasch dugué a terme la revisió del text i fou en aquest moment que Manuel Cubeles realitzà la part més significativa de les seves innovacions. Fruit de totes aquestes millores fou una gran projecció pública de l'Estel en els anys successius i una gran afluència de públic que venia de fora de Barcelona en autocars. Es recorda aquell moment com a l'època daurada de l'Estel.[cal citació]

Fins a l'any 1972 un dels actors de va ser l'ase del senyor Patricio Cubas, propietari de l'establiment Gran Vaqueria. Apareixia a l'escena dels Pastors al Bosc, de l'acte primer, en la qual era esperat amb expectació per petits i grans, i era recordat amb encongiment en l'escena de La Mort de l'Ase, quan se suposava que havia passat a millor vida. L'aparició de la bèstia a escena va donar lloc a multitud d'anècdotes entre les quals destaquen les relacionades amb la realització de les seves necessitats a l'escenari.[cal citació]

La temporada 1981-1982 se celebrà els setanta-cinc anys de l'Estel a Sarrià, però els temps havien canviat: a diferència del cinquanta aniversari no es féu un esforç de renovació i la celebració consistí en les representacions d'actors veterans. D'altra banda fou el darrer any de la música en directe, abandonada per la manca de recursos econòmics per pagar l'orquestra. Per compensar aquest fet, la temporada següent el 24, 25 i 26 de desembre de 1982 es feren les representacions de l'Estel al Teatre Poliorama. [cal citació]

Per afrontar la nova situació, l'any 1983 es féu una primera gravació de la música, al mateix teatre del Centre Parroquial, amb un orgue electrònic i un cor format pels actors. El resultat no es donà per satisfactori i l'any 1989 es féu una segona gravació amb sintetitzador i en un estudi, amb quatre veus masculines de la Coral d'Antics Escolans de Montserrat i quatre veus femenines del Cor Ariadna, de l'agrupació musical Cor Madrigal. Aquesta segona gravació es donà per bona i s'estrenà el 1990, any a partir del qual només s'interpretà en directe les parts solistes. Actualment aquesta gravació s'utilitza en els assaigs dels cors.[cal citació]

Una de les representacions de la temporada 1988-1989 es féu al Teatre Romea, amb trasllat de part dels decorats del teatre del Centre. L'esforç valgué la pena, ja que fou recompensat amb grans aplaudiments per part del públic.[cal citació]

L'any 2007 es complí el centenari de les representacions de l'Estel a Sarrià, fet que se celebrà amb la recuperació de la música en directe, l'edició del Llibre d'Or de L'Estel de Natzaret 100 anys a Sarrià (1907-2007) i l'enregistrament i publicació en DVD de la primera funció del centenari. El Districte de Sarrià – Sant Gervasi homenatjà el Centre Parroquial per aquest centenari amb una reproducció en plata de la porta de la casa Miralles, obra de Gaudí.[cal citació]

Des d'aquest any l'orquestra de cambra Hekàteros és la responsable de la música en directe de l'Estel amb la direcció musical del mestre Lluís Cabal i des del 2008 el renascut Orfeó Sarrianenc ho és de la part coral. A més s'ha engegat el projecte de reforma del teatre del Centre per tal de donar major volada a l'Estel i totes les altres representacions que s'hi fan.[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Llibre d'Or de l'Estel de Natzaret. 100 anys a Sarrià (1907-2007). Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, 2006. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Jové, Ramon Tort, Ignasi Aragó, Carmen Sobrevila i Josep J. Queraltó: Històries il·lustrades de Sarrià. Volum 2. Barcelona: Columna Edicions SA, 1998. 259 p. amb fotografies

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 24′ 0.78″ N, 2° 7′ 13.14″ E / 41.4002167°N,2.1203167°E / 41.4002167; 2.1203167