Certamen Literari Vila d'Almassora
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 2000 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Ajuntament d'Almassora | ||
| Lloc web | sites.google.com… | ||
El Certamen Literari Vila d'Almassora són uns guardons ubicats en el camp de la literatura en valencià, concretament a la novel·la, la poesia i l'assaig. Són convocats per l'Ajuntament d'Almassora, a la Plana Alta. Els premis es fan públics cap a l'estiu, es lliuren a la tardor-hivern i les obres guanyadores són editades a la primavera de l'any següent.
La seua primera edició va ser l'any 2000, tot mantenint des d'aquest moment les tres categories: Premi Vila d'Almassora de Narrativa, Premi Antoni Matutano de Poesia (dedicada al poeta Antoni Matutano) i Premi Miquel Egual d'Assaig i Investigació Local i Comarcal. La convocatòria ha estat anual fins a l'any 2010, en què va passar a ser bianual. Després d'un parèntesi de cinc anys, al 2016 es van tornar a convocar, amb la novetat que el premi d'investigació homenatja l'escriptor Miquel Egual.[1]
Guardonats
[modifica]| Any | Narrativa | Poesia | Investigació |
|---|---|---|---|
| 2000 | Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna, Joan Pinyol | Pasqual (avi de llunes), Marisol González Felip | Les primeres escoles d'Almassora, Rogelio Beltran |
| 2001[2] | La revolta ignorada, Albert Garcia | Platges, Gràcia Jiménez | Cent anys de teatre a Almassora, Fàtima Agut |
| 2002 | Jocs de pilota, Josep Castellano | Boira, Alexandre Navarro[3] | Declarat desert |
| 2003 | Gònades tibants, Miquel Àngel Palomero | Tants barrets, Joan Carles Gonzàlez | Mig segle d'activitat artística a Almassora (1889-1938), Joan Damià Bautista |
| 2004 | La vida canina, Carles Bellver | Aquesta estranya quietud, Joan-Baptista Campos | Declarat desert |
| 2005 | Declarat desert | El radical descrèdit de les cendres, Pau Gratacòs | Declarat desert |
| 2006-07 | Quina gran persona, Salvador Macip | Gavella tardoral, Lola Gonzàlez Montolio | Declarat desert |
| 2007-08 | Històries de l'illa sense costes, Miquel Torres Gascon | Tu, Daniel Nomen i Recio | Les cançons que jo escoltava, Ana Martinavarro Escura |
| 2008-09 | Tereseta la de Manxiulo, Josep Usó i Mañanós[4] | Declarat desert | Agroecologia per a un paisatge en extinció, Francesca Pérez Badal |
| 2009-10[5] | Set narracions curtes per a una setmana llarga, Joan Andrés Sorribes | Si em parles del desig, Manel Alonso Català | Declarat desert |
| 2011-12[6] | Les vertaderes memòries de Salvador Orlan, Miquel López Crespí | Kalenda d'hivern, Raimond Aguiló i Bartolomé | Declarat desert |
| 2016[7] | Paral·leles, Llorenç Delgado i Santos | Meduses, Manuel Roig Abad | Declarat desert |
| 2017[8] | D'una altra fusta, Juan Cànoves Bertomeu | L'efímer i l'etern, Vicent Penya i Calatayud | Almassora i el seu entorn en la Guerra del Francès, Francesc Agut Beltrán |
| 2018[9] | Filferrada, la platja de les cigonyes negres, Rosa Miró Pons | La memòria de les petjades, José Luis García Herrera | Declarat desert |
| 2019[10] | Mos quedem!, Jesús Bernat Agut[11] | Males herbes, Salvador Lauder | Hermínia Gómez, diva almassorina, Francesc Agut Beltrán[12] |
| 2020[13] | Enyors, Agustí Clua Ferré | Motor de sang, Nati Soler Alcaide | Declarat desert |
| 2021[14] | El cant de les granotes, Sergi Durbà | Globoflèxia, Joan Carles González Pujalte | De mà en mà entre els xiquets de la Plana. El catecisme de Carles Salvador, Òscar Pérez Silvestre[15] |
| 2022[16] | Una casa qualsevol, Salvador Lauder | Memòria de la mar, Vicent Torres Aguado | Declarat desert |
| 2023[17] | Declarat desert | La casa sonora, Joan Carles González Pujalte | Els escultors Ochando, Joan Damià Bautista i Garcia |
Referències
[modifica]- ↑ «Recuperan los Premis Vila d'Almassora 5 años después de su última edición». Levante-EMV, 05-07-2016 [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑
- ↑ Publicada sota el títol de Genet del vell país
- ↑ Publicada sota el títol de La senda llarga
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ Vicent Penya, Juan Cànoves y Francesc Agut, ganan los Premis Vila d'Almassora
- ↑ Rosa Miró rep el Premi Vila d'Almassora amb una novel·la basada en la Barcelona del franquisme
- ↑ Jesús Bernat gana el premio Vila d'Almassora de narrativa
- ↑ Publicada sota el títol de El camí i la mar i altres contes en paper.
- ↑ Publicada sota el títol de Hermínia Gómez, diva almassorina internacional.
- ↑ «Nati Soler i Agustí Clua, guanyadors dels Premis Vila d'Almassora 2020». El periòdic, 16 desembre 2020 [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Obres guanyadores dels Premis Vila d'Almassora 2021». Ajuntament d'Almassora, 8 novembre 2021 [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Publicada sota el títol de La Breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (1922).
- ↑ «Els Premis Vila d'Almassora reconeixen a Torres i Lauder». El Periòdic.com, 8 novembre 2021 [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ «El jurado falla los Premis Vila d’Almassora 2023». El Periòdic, 20-11-2023 [Consulta: 27 juliol 2026].