Cesc Gelabert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCesc Gelabert
Indisciplines IMG 1901 (8901355540) (cropped).jpg
Biografia
Naixement 1953 (65/66 anys)
Barcelona
Activitat
Camp de treball Arts escèniques
Ocupació Coreògraf i ballarí
Ocupador Gelabert/Azzopardi
Premis

IMDB: nm1731413
Modifica les dades a Wikidata

Cesc Gelabert, de nom complet Francesc Gelabert i Usle, (Barcelona, 1953) és un ballarí i coreògraf català, de renom internacional i pioner de la dansa contemporània a Espanya.[1] Juntament amb Lydia Azzopardi, és el fundador i director de la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa des del 1985.[2][3]

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona, Cesc Gelabert comença a estudiar dansa a l'estudi d'Ana Maleras el 1969 i aprofundeix en la seva formació amb classes de jazz i dansa contemporània. En paral·lel, no deixa de jugar a futbol, pel qual sent una gran afició, i inicia estudis d'arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona. Crea la seva primera coreografia el 1972 i l'any següent el primer solo, Acció-0, en col·laboració amb el pintor i escenògraf Frederic Amat. Se'n va a Londres on rep classes de Matt Mattox.[4]

De tornada a Barcelona, crea la seva primera companyia de dansa i el 1976 comença a actuar al Teatre Lliure. El 1978 se'n va a Nova York, on participa en coreografies col·lectives i realitza solos. L'èxit que va tenir amb l'espectacle My Old Corduroy Suit al Teatre Kitchen l'integra definitivament al panorama de la dansa contemporània de la ciutat.

Se'n torna a Barcelona el 1980, on comença a treballar amb la ballarina Lydia Azzopardi. El 1985 fan el primer espectacle de gran format en comú, Desfigurat, que donarà lloc a la creació de la companyia que duu el nom dels dos. El mateix any el fundador del Teatre Lliure, Fabià Puigserver, els ofereix produir espectacles com a companyia resident i associada. Les creacions Requiem (Verdí), el 1987, i Belmonte, el 1988, són considerades fites en la història de la dansa a Espanya. En totes dues, Cesc Gelabert comptà amb la col·laboració de Carles Santos per la música i Frederic Amat pel vestuari i l'escenografia. La companyia surt llavors de gira per Espanya i participa en festivals internacionals d'Europa i Iberoamèrica.

A finals dels anys 1980, arran de la trobada amb Nele Hertling, directora del Hebbel Theater de Berlín, la companyia Gelabert-Azzopardi inicia una co-residència amb aquest teatre berlinès, que durarà fins al 2003. En aquells anys Cesc coneix i col·labora amb el coreògraf alemany Gerhard Bohner amb el qual l'unirà una gran amistat. A la mort d'aquest el 1992, Cesc crea els espectacles Im Goldenen Schnitt I i Im Goldenen Schnitt II en què reinterpreta coreografies de Bohner. Tots dos espectacles feren llargues gires internacionals d'èxit i Im Goldenen Schnitt I se seguia representant a principis de la dècada dels 2010.

Des del 2003, la companyia Gelabert-Azzopardi és companyia resident del Teatre Lliure de Barcelona. El 2003 i el 2004, Cesc Gelabert creà la coreografia dels solos In a Landscape per a Mikhail Baryshnikov, i The Measurer per a David Hughes. Creà també coreografies per al Balletto di Toscana (Florència, Itàlia), el Tanztheater Komische Oper (Berlín), el Ballet Gulbenkian (Lisboa, Portugal) i la companyia Larumbe Danza (Coslada, Espanya).

Premis[modifica]

Cesc Gelabert ha rebut nombrosos guardons, entre altres:

Coreografies[modifica]

  • Defigurat (1986)
  • Requiem de Verdi (1987)
  • Belmonte (1988)
  • Belmonte II (1991)
  • El somni d'Artemis (1991)
  • Kaalon Kakoon (1992)
  • Augenlid (1993)
  • El jardiner (1994)
  • Armand Dust (1995)
  • Armand Dust II / Thirst (1996)
  • Zumzum Ka (1998)
  • Useless (2000)
  • 8421 Viene regando... (2003)
  • Glimpse (2004)
  • Psitt!! Psitt!! Caravan (2005)
  • Orion (2007)
  • Sense Fi Conquassabit (2009)
  • Belmonte (1988) (2010)

Solos[modifica]

  • Bujaraloz (1982)
  • Suspiros de España (1984)
  • Vaslav (1989)
  • Pops amb potes de camell (1990)
  • Ninety-nine blows (1990)
  • Muriel's variation (1994)
  • Im (goldenen) Schnitt I (1996)
  • Im (goldenen) Schnitt II (1999)
  • Preludis (2002)
  • Glimpse (2004)

Referències[modifica]

  1. «Cesc Gelabert». España es Culturaː Artistas y creadores / Arte contemporáneo. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 17 agost 2017].
  2. Delgado, Maria M. 'Other' Spanish Theatres: Erasure and Inscription on the Twentieth Century Spanish Stage. Manchester University Press, 8 de novembre de 2003, p. 1984–1985. ISBN 978-0-7190-5976-6. 
  3. Escales, Carme «Cesc Gelabert: «En el Putxet, lo que más me gusta es salir a caminar»». El Periódico, 25-04-2017 [Consulta: 17 agost 2017].
  4. Vinyoli, Albert. Mestres de mestres. Meteora, 18 de juny de 2013, p. 29–35. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]