Cetonia aurata

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Cetonia aurata*
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Coleoptera
Subordre	Polyphaga
Família	Scarabaeidae
Tribu	Cetoniini
Gènere	Cetonia
Espècie	Cetonia aurata ; (Linnaeus, 1758) Cetonia aurata
Nomenclatura
Protònim	Scarabaeus auratus

Cetonia aurata és una espècie de coleòpter polífag de la família dels escarabeids. Rep el nom específic pels reflexos daurats del seu exoesquelet. Fa uns 20 mm de llarg, i la seva coloració metàl·lica pot variar: bronze, coure, violeta blava o grisa. Té una distintiva forma de "V" en el seu dors, l'escutel.

Característiques

Aquests escarabats poden volar molt ràpid i es poden confondre amb borinots. S'alimenten del pol·len i nèctar de les flors. S'acostumen a veure en els dies calorosos de l'any. Dipositen els ous en matèria orgànica en descomposició. El seu cicle vital dura dos anys.

Distribució

Aquests coleòpters es distribueixen per l'Europa central i meridional. Es consideren beneficiosos i les larves fan un bon compost. Els tons metàl·lics verds són produïts principalment per llum polaritzada circularment.^[1]

Curiositats

En el seu assaig Sobre sincronicitat (1952), el psicòleg Carl Gustav Jung esmenta l'escarabat Cetonia aurata per a descriure un esdeveniment sincrònic, puix que seguint el relat d'un somni d'un pacient, Jung va veure com apareixia a la consulta un escarabat d'aquesta mena.^[2] Jung empra aquest exemple i diversos altres, per explicar que la nostra famosa regla d'or, de la causa i efecte, fins on la coneixem, en alguns casos, s'ensorra:

Un dia estava assegut d'esquena a la finestra escoltant el seu discurs: aquella nit ella havia tingut un somni impressionant en què algú li oferia un escarabat d'or.

Mentre en contava el somni, vaig oir com quelcom tustava suaument la finestra que tenia a l'esquena. Em vaig girar a la finestra i vaig veure que era un insecte força gran que picava de part de fora contra el vidre, provant d'entrar a la cambra fosca, cosa que em va semblar estranya. Vaig obrir de seguida la finestra i vaig caçar l'insecte al vol. Era un escarabeid, una Cetonia aurata o cetonia comuna, el color verd daurat de la qual és el més semblant a un escarabat d'or. Vaig ensenyar el coleòpter al meu pacient i li vaig dir: “Aquí teniu el vostre escarabat”. Aquest esdeveniment va obrir l'escletxa desitjada en el seu racionalisme, de manera que es va trencar el gel de la seva resistència intel·lectual. De llavors ençà, el tractament va poder ser continuat amb bon succés.