Charlotte Margolin

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Charlotte Margolin[modifica]

Infotaula de personaCharlotte Margolin
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort1941 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Alemanya
Partit Obrer d'Unificació Marxista Modifica el valor a Wikidata

Charlotte Elisabeth Margolin (Berlín, 20 gener 1896 - Irun, 8-1941) va ser una metgessa jueva alemanya. Exiliada a Barcelona des del 1933, durant la Guerra Civil formà part, com a voluntària no combatent, del cos sanitari de les Brigades internacionals.[1] El 1937 va ser reclosa a la Presó de Dones de les Corts per la seva pertinença al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el 1939 tornà a ser empresonada pel franquisme.[2] Es suïcidà a Irun el 1941.[3]

Biografia[modifica]

Nascuda a Berlín el 1896 en el si d'una família jueva, era filla de Jacques Müsham (Margolin era el cognom de casada de Charlotte Müsham), comerciant de professió i d'Agnes Sara Meyers. Tenia una germana, Ilse Lise i un germà, Hans Werner, que també va ser metge.[4][5]

Va estudiar medicina a la prestigiosa Medicinischen Universitätschlinik der Charité de Berlín. Va acabar la carrera el 1924 amb la lectura i publicació de la tesi El comportament del sistema nerviós vegetatiu en malalts de carcinoma i va treballar en diversos centres mèdics de Berlín com a cardiòloga i internista.[3] El 1929 es va afiliar al KPD-O, una escissió del Partit Comunista Alemany. Es va casar amb Ilya Margolin.

A finals de gener de 1933, l'arribada de Hitler al poder va suposar un risc per a la comunitat jueva. Al cap de pocs mesos, Charlotte Margolin va perdre la feina i es va veure obligada a marxar a l'exili. Es va traslladar a Barcelona i aviat es va inserir en el cercle dels refugiats jueus, principalment escriptors, artistes, metges, comerciants i dissidents diversos, que intentaven refer les seves vides a la nova República Espanyola. Entre les seves amistats hi havia Ewal i Ella König, Augusta Marx, Eva Laufer, el matrimoni Max i Golda Friedemann.[6][7][8]

Poc abans de la Guerra Civil, per afinitat política, es va afiliar al POUM i a l'agost de 1936 va marxar cap a Flix, enrolada com a metgessa, en el tren hospital organitzat pel Dr.Jaume Aiguadé. Després del decret de desmilitarizació de les dones, va tornar a Barcelona. Va treballar al Sanatori Maurín, lloc de convalescència per a ferits de guerra, on també va sojornar George Orwell.[9] A l'agost de 1937, com a conseqüència dels Fets de maig, va ser detinguda pels agents del Departament Especial d'Informació de l'Estat (DEDIDE), que dos mesos abans havien segrestat el líder del POUM Andreu Nin.[10]

Ingressada a la Presó de Dones de les Corts, juntament amb Eva Laufer, Otília Castellví i altres, va secundar la vaga de fam que feia Katia Julia Lipschütz,(Katia Landau) per obtenir notícies del seu company Kurt Landau que, com Andreu Nin, també va ser assassinat.[11][2]

A finals de gener de 1939, una setmana abans de l'ocupació de Barcelona per l'Exèrcit Nacional, va ser alliberada, però no va abandonar el país. El setembre de 1939, va tornar a ser detinguda, aquesta vegada per la policia franquista. Enviada novament a la Presó de Les Corts, va sortir en llibertat el juny de 1940.[12] Després, la seva pista es va perdre durant anys, però una fitxa publicada en un llistat de Membres de la Societat Mèdica de Berlín, va confirmar que es va suïcidar a Irun el 1941.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Margolin, Charlotte». Universitat de Barcelona - SIDBRINT. [Consulta: 11 octubre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ricart, Guixé, Hernández Holgado, Núria, Jordi, Fernando. Un lugar inacabado.Espacio de memoria, Monumento cárcel de mujeres de las Corts (en castellà). València: Universitat de València, 2022, p. 37-44. ISBN 978-84-1118-091-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ärztinnen im Kaiserreich» (en alemany). [Consulta: 15 octubre 2023].
  4. ↑ «Liselotte Charlotte Margolin», 1896. [Consulta: 11 octubre 2023].
  5. ↑ «Dr. med. Hans Werner Mühsam», 29-12-1903. [Consulta: 12 octubre 2023].
  6. ↑ «El exilio judeoasquenazí en Barcelona (1933-1945): Un rompecabezas que pide ser resuelto. | Mozaika» (en espanyol europeu). [Consulta: 16 octubre 2023].
  7. ↑ «FRIEDEMANN, Max | SIDBRINT». [Consulta: 11 octubre 2023].
  8. ↑ «FRIEDEMANN, Golda | SIDBRINT». [Consulta: 12 octubre 2023].
  9. ↑ BARCELONA, ELENA HEVIA /; Hevia, Elena. «Orwell de vuelta a Barcelona» (en castellà), 21-05-2017. [Consulta: 13 octubre 2023].
  10. ↑ «Assassinat premeditat» (en catalan), 13-02-2017. [Consulta: 18 octubre 2023].
  11. ↑ Summo, Marcelo «Landau, Katia (2007). Los verdugos de la revolución española (1937- 1938). Málaga: Sepha. 84 páginas». Cuadernos de Marte, Extra 11, 2016, pàg. 55–57. ISSN: 1852-9879.
  12. ↑ Calvet i Valentin, Josep i Manu «Charlotte Margolin». Barcelona, refugi de jueus, 2015, pàg. 17.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charlotte_Margolin&oldid=33340695»