Chemins de Fer Luxembourgeois

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióChemins de Fer Luxembourgeois
Société Nationale des Chemins de Fer Luxembourgeois
CFL groupe logo.png
CFL 4012 Troisvierges 13-08-2007.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat Empresa estatal
Sector Ferrocarril
Forma jurídica empresa pública
Història
Fundació 14 de maig de 1946 a Ciutat de Luxemburg
Fundadors Govern luxemburguès
Activitat
Zona on actua Luxemburg i parts a Bèlgica, França i Alemanya
Serveis Explotació de ferrocarrils.
Membre de Unió Internacional de Ferrocarrils
Organització i govern
Seu central 
Direcció/Gerència Jeannot Waringo Tradueix
Empleats 4.050 [1]
És propietat de Govern luxemburguès, Govern de França i Govern de Bélgica
Filials CFL Cargo Danmark Tradueix
CFL cargo Tradueix
Xifres destacables
Ingressos 948.19 milions d'euros (2013)[2]

Web http://www.cfl.lu/fr
Facebook: cflinfos Twitter: cflinfos Youtube: UCbILtSGsmbIERRwuaSpevXQ
Modifica les dades a Wikidata

Chemins de Fer Luxembourgeois (CFL) és l'empresa nacional de trens de Luxemburg. Va ser creada el 14 de maig del 1946. Està present en l'àmbit del transport de passatgers, de mercaderies i porta a terme la gestió i el funcionament de la xarxa ferroviària de Luxemburg. Les accions de l'empresa es divideixen en: 92%, l'estat de Luxemburg, 6%, l'estat de Bèlgica i el 2%, l'estat de França.

L'any 2013, va transportar aproximadament 20,7 milions de passatgers i 804 milions de tones de mercaderies. La companyia empra a 4.050 persones, el que posa a CFL com a setè més gran ocupador corporatiu del país.[1]

Context històric[modifica]

Màquina de tren «Engadin», Landquart-Davos Fabricada el 1889, va estar en servei a diverses empreses fins que va ser donada de baixa el 1954 por la CFL.[3]

Les primeres línies dels ferrocarrils de Luxemburg es van obrir a l'octubre de 1859. Pertanyien a la Société royale grand-ducale des chemins de fer Guillaume-Luxembourg, fundada el 1857, però operada per la Companyia de Ferrocarrils de l'Est.

Des de 1871, després del Tractat de Frankfurt, la xarxa de Luxemburg va ser explotada per Direction générale impériale des chemins de fer d'Alsace-Lorraine, després de l'annexió d'Alsàcia-Lorena a l'imperi alemany. L'administració dels ferrocarrils d'Alsaccia i Lorena va ser creada el 1919 durant la devolució d'Alsàcia-Lorena a França, i es va reprendre l'explotació de la xarxa luxemburguesa. L'1 de gener de 1938, la xarxa entra sota la nova Société Nationale des Chemins de Fer Français (SNCF), però a partir de 1940, és operada per la Deutsche Reichsbahn. El tren va continuar com anteriorment al final del Segona Guerra Mundial. El 17 d'abril de 1946, es va signar un acord entre Luxemburg, França i Bèlgica. CFL es va crear oficialment el 14 de maig 1946.

Material[modifica]

Tren de dos pisos l'any 2014
Xarxa de Chemins de Fer Luxembourgeois

CFL posseeix una flota relativament moderna de trens de passatgers, amb una majoria de vagons amb dos pisos. Quasi totes les rutes són realitzades amb trens elèctrics.[4]

CFL operacions i serveis[modifica]

Rutes de trens de passatgers[modifica]

CFL anuncia la seva xarxa de passatgers composta per set línies:

  • Línia 10 CFL Luxemburg - Troisvierges-Frontera - Lieja (Bèlgica), Kautenbach - Wiltz i Ettelbrück - Diekirch
  • Línia 30 CFL Luxemburg - Wasserbillig-Frontera - Trèveris (Alemanya)
  • Línia 50 CFL Luxemburg - Kleinbettingen-Frontera - Brussel·les (Bèlgica)
  • Línia 60 CFLLuxemburg - Esch-sur-Alzette - Rodange, Bettembourg - Dudelange - Volmerange-Les-Minis (França), Bettembourg - Noetzange - Rumelange i Bettembourg - Esch-sur-Alzette - Audun-li-Tiche (França)
  • Línia 70 CFL Luxemburg - Rodange - Athus (Bèlgica) amb extensions a Arlon (Bèlgica) i a Virton (Bèlgica), Rodange - Longwy (França) amb extensió a Longuyon (França)
  • Línia 80 CFL Thionville (França) - Esch-sur-Alzette - Longwy (França)
  • Línia 90 CFLLuxemburg - Thionville (França) - Metz (França) - Nancy (França)

Internament utilitza un sistema diferent amb més subdivisions:

  • Línia 1 Luxemburg - Troisvierges-Frontera
  • Línia 1a Ettelbruck - Diekirch
  • Línia 1b Kautenbach - Wiltz
  • Línia 2a Kleinbettingen - Steinfort
  • Línia 2b Ettelbruck - Bissen
  • Línia 3 Luxemburg - Wasserbillig-Frontera través Sandweiler-Contern
  • Línia 4 Luxemburg - Berchem - Oetrange
  • Línia 5 Luxemburg - Kleinbettingen-Frontera
  • Línia 6 Luxemburg - Bettembourg-Frontera
  • Línia 6a Bettembourg - Esch / Alzette
  • Línia 6b Bettembourg - Dudelange-Usines (Volmerange)
  • Línia 6c Noertzange - Rumelange
  • Línia 6d Tétange - Langengrund
  • Línia 6e Esch-sur-Alzette - Audun-li-Tiche
  • Línia 6f Esch-sur-Alzette - Pétange
  • Línia 6 g Pétange - Rodange-Frontière (Aubange)
  • Línia 6h Pétange - Rodange-Frontière (Mont St. Martin)
  • Línia 6j Pétange - Rodange-Frontière (Athus)
  • Línia 6k Brucherberg - Scheuerbusch
  • Línia 7 Luxemburg - Pétange

Connexions ferroviàries amb els països limítrofs[modifica]

Tots els ferrocarrils veïns utilitzen el mateix calibre:

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chemins de Fer Luxembourgeois Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Record passenger number for Luxembourg rail operator» (en anglès). Luxemburguer Wort, 16-06-2014 [Consulta: 5 novembre 2015].
  2. «Rapport Annuel 2013» (PDF). CFL.lu. [Consulta: 6 novembre 1015].)
  3. Moſer, Alfred. Der Dampfbetrieb der ſchweizeriſchen Eiſenbahnen 1847—2006. Ein abſchließendes, umfaſſendes Werk über ſämtliche Dampflokomotiven der ſchweizeriſchen Eiſenbahnen, 2006, p. 338. ISBN 978-3-033-00948-6. 
  4. «Matériel roulant» (en francès). CFL Societe Nationale des Chemins de Fer Luxembourgeois. [Consulta: 6 novembre 2015].

Vegeu també[modifica]