Chi lavora è perduto (In capo al mondo)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaChi lavora è perduto

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Franco Arcalli
Tino Buazzelli
Piero Vida
Pascale Audret
Nando Angelini Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMoris Ergas Modifica el valor a Wikidata
GuióTinto Brass i Giancarlo Fusco Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
VestuariDanilo Donati Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuïssa Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0057942 Filmaffinity: 305885 Allocine: 14596 Letterboxd: who-works-is-lost Allmovie: v229251 TMDB.org: 135536 Modifica el valor a Wikidata

Chi lavora è perduto (In capo al mondo) és una pel·lícula dramàtica italiana de 1963 dirigida per Tinto Brass i protagonitzada per Sady Rebbot. Es tracta del debut com a director de Tinto Brass.[1]

El 2008 la pel·lícula fou seleccionada per entrar en la llista dels 100 film italiani da salvare.[2][3]

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula segueix un dia de Bonifacio (Sady Rebbot), un dissenyador jove i aturat amb tendències antisocials. Ha presentat una sol·licitud de treball i té una entrevista per a l'examen psicològic al matí. La resta del dia, comença a passejar per Venècia i recorda el seu passat, també somiant despert amb el seu futur. Els flashbacks revelen la seva aflicció amorosa amb la seva ex-xicota Gabriella (Pascale Audret) i les seves relacions amb els seus amics comunistes Claudio (Tino Buazzelli) i Kim (Franco Arcalli).

Repartiment[modifica]

Cameo[modifica]

Brass actua com a contrafigura de l'actor principal en el rodatge del rem: les mans i la part del cos de Tinto, vistes per darrere, estan emmarcades. També apareix al Festival del Lido com a "paparazzo".

Censura[modifica]

La pel·lícula va ser inicialment rebutjada pels censors, que van demanar retallades a la pel·lícula. Tinto Brass es va negar i, tot i tot, va aconseguir estrenar la pel·lícula en versió completa al cinema, només canviar el títol de la pel·lícula de In capo al mondo a Chi lavora è perduto[4] Segons el director, això també va ser possible gràcies al nou ministre socialista d'Espectacles del govern de centreesquerra que havia pres possessió del càrrec mentrestant i a la nova composició de la Comissió per la Revisió Cinematogràfica.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia; Mario Pecorari Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992, 1991. ISBN 978-88-7605-593-5. 
  2. ↑ Massimo Bertarelli, Il cinema italiano in 100 film: i 100 film da salvare, Gremese Editore, 2004, ISBN 978-88-8440-340-7
  3. ↑ «Ecco i cento film italiani da salvare». Corriere della Sera, 28-02-2008 [Consulta: 19 abril 2013].
  4. ↑ Le mutande della censura
  5. ↑ 'Grazie Nanni, sei stato spiritoso ma ora perché non mi sdogani?

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chi_lavora_è_perduto_(In_capo_al_mondo)&oldid=31315949»