Chilopsis
Chilopsis linearis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 126106487 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Bignoniaceae |
| Tribu | Catalpeae |
| Gènere | Chilopsis |
| Espècie | Chilopsis linearis (Cav.) Sweet |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Bignonia linearis |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Chilopsis és un gènere monotípic de plantes amb flor. La seva única espècie és Chilopsis linearis. És un petit arbre natiu del sud-oest dels EUA i nord de Mèxic. És comú veure-les a corrents i riberes fins a una altitud de 1500 metres.
Descripció[modifica]
Arriba a mesurar des d'1,5 a 8 m d'alçada, i pot tenir l'aparença general d'un altre arbust o petit arbre. Les fulles lineals i corbades mesuren entre 10 i 26 cm de longitud i entre 2 i 4 mm d'amplitud, i són caducifòlies.
Les flors ocupen una panícula terminal o raïm. Tenen de 2 a 4 flors que s'obren al mateix temps. Els sèpals són de color porpra, mentre que la corol·la mesura de 2 a 5 cm. Varien de color lavanda a rosat. El fruit conté nombroses llavors.
Hi ha dues subespècies:
- Chilopsis linearis subsp. linearis . Utah, Arizona, Nou Mèxic, oest de Texas, Mèxic.
- Chilopsis linearis subsp. arcuata . Nevada, Califòrnia, Baixa Califòrnia.
Chilopsis està estretament relacionada amb el gènere Catalpa i poden aconseguir híbrids dels dos gèneres. Aquest híbrid entre Chilopsis linearis i Catalpa bignonioides ha estat anomenat Chitalpa tashkentensis. Com el seu nom suggereix, aquest híbrid es va realitzar per primera vegada al jardí botànic de Taixkent a l'Uzbekistan.
Cultiu[modifica]
És originària del sud-oest dels Estats Units. Es propaga per llavors fresques i madura (germina en 5-15 dies, no se n'han d'ajuntar moltes ni s'han d'enfonsar a la terra), també per esqueixos semimadurs a l'estiu o madurat a finals de tardor. Creix ràpidament, tolera la sequedat, la calor, la salinitat, vents i temperatures de fins a -15 °C.
Té preferència pel sòl porós, sorrenc, humit, amb molt bon drenatge, entre Sol i ombra o a ple sol. Tolera malament l'excés d'aigua i de fertilitzants. Cal regar-la a l'estiu, de tant en tant, de manera intensa. Al principi d'estiu és necessari proporcionar abonament nitrogenat a les plantes joves, en petites quantitats.
Propietats[modifica]
Indicacions: La infusió de flors s'usa contra la tos i com a estimulant en afeccions cardíaques.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop. 25(2): 1–370.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
