Bignoniàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBignoniàcies
Bignoniaceae Modifica el valor a Wikidata
Chilopsis linearis Rio Salado 2.jpg
Chilopsis linearis
Planta
Tipus de fruitcàpsula i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaBignoniaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicBignonia
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Crescentiaceae Dum.

Bignoniaceae és una família botànica representada per aproximadament vuit-centes espècies dividides en 110 gèneres. Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.[1][2][3][4]

Morfologia[modifica]

Les bignoniàcies són arbres, arbusts i mates amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de replum o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[5][6]

Gèneres[modifica]

Utilitats[modifica]

Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[7] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[8] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[8]

Referències[modifica]

  1. «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2022].
  2. «Bignoniaceae». theplantlist.org. [Consulta: 10 abril 2022].
  3. «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 10 abril 2022].
  4. «Bignonias - Bignoniaceae». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 10 abril 2022].
  5. «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
  6. Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 2009-09, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
  7. Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
  8. 8,0 8,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bignoniàcies