Bignoniàcies
Bignoniaceae  | |
|---|---|
 Chilopsis linearis | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Bignoniaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Bignonia |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | |
Bignoniaceae és una família botànica representada per aproximadament vuit-centes espècies dividides en 110 gèneres. Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.[1][2][3][4]
Morfologia[modifica]
Les bignoniàcies són arbres, arbusts i mates amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de replum o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[5][6]
Gèneres[modifica]
- Tribu: Bignonieae
- Gèneres: Adenocalymna - Amphilophium - Anemopaegma - Arrabidaea - Bignonia - Callichlamys - Ceratophytum - Clytostoma - Cuspidaria - Cydista - Distictella - Distictis - Dolichandra - Fridericia - Gardnerodoxa - Glaziova - Haplolophium - Leucocalantha - Lundia - Macfadyena - Macranthisiphon - Manaosella - Mansoa - Martinella - Melloa - Memora - Mussatia - Neojobertia - Parabignonia - Paragonia - Periarrabidaea - Phryganocydia - Piriadacus - Pithecoctenium - Pleonotoma - Potamoganos - Pseudocatalpa - Pyrostegia - Roentgenia - Saritaea - Spathicalyx - Sphingiphila - Stizophyllum - Tanaecium - Tynanthus - Xylophragma
- Tribu: Coleeae
- Gèneres: Colea - Kigelia - Ophiocolea - Phyllarthron - Phylloctenium - Rhodocolea
- Tribu: Crescentieae
- Gèneres: Amphitecna - Crescentia - Parmentiera
- Tribu: Eccremocarpeae
- Gènere: Eccremocarpus
- Tribu: Oroxyleae
- Tribu: Tecomeae
- Gèneres: Argylia - Astianthus - Campsidium - Campsis - Catalpa - Catophractes - Chilopsis - Cybistax - Delostoma - Deplanchea - Digomphia - Dinklageodoxa - Dolichandrone - Ekmanianthe - Fernandoa - Godmania - Haplophragma - Heterophragma - Incarvillea - Jacaranda - Lamiodendron - Markhamia - Neosepicaea - Newbouldia - Pajanelia - Pandorea - Paratecoma - Pauldopia - Perianthomega - Perichlaena - Podranea - Radermachera - Rhigozum - Romeroa - Santisukia - Sparattosperma - Spathodea - Spirotecoma - Stereospermum - Tabebuia - Tecoma - Tecomanthe - Tecomella - Zeyheria
- Tribu: Tourrettieae
- Gènere: Tourrettia
Utilitats[modifica]
Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[7] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[8] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Bignoniaceae». theplantlist.org. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Bignonias - Bignoniaceae». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 2009-09, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
- ↑ Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
- ↑ 8,0 8,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bignoniàcies |
- Bignoniaceae Arxivat 2010-12-13 a Wayback Machine. a L. Watson and M. J. Dallwitz (1992 onwards), The families of flowering plants. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
- iPlants Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- Delta Arxivat 2005-08-16 a Wayback Machine. (anglès)
- Mobot (anglès)
- Botànica sistemàtica[Enllaç no actiu] (anglès)
- Botànica(italià)
- Cercador de plantes (alemany)