Chontacuro
 |
El plat de chontacuro (en maito i en broqueta) és típic de l'Amazònia equatoriana. El seu nom prové del quítxua i significa "cuc de chonta o mayón". Aquesta larva del coleòpter Rhynchophorus palmarum en altres llengües se la coneix com "tuku" o "mukint". Es conrea a la muntanya i n'hi ha de dues classes: els que es desenvolupen en la palma Bactris gasipaes (chonta, anomenada també chontaduro) o en l'arbre de meretel. El de la chonta és el més consumit i la seva alimentació és del cor d'aquest arbre.[1] Aquest plat forma part del consum diari dels quítxues de l'Amazònia i es pot menjar cru o bullit.[2] El chontacuro té propietats curatives que alleuja la tos i l'asma.[3] A més és una font excel·lent de proteïnes,[4] vitamines A, C i E i minerals.[4] El chontacuro va prenent interès gràcies a la pujada del consum d'insectes com a font de proteïna.[5]
Situació geogràfica[modifica]
Usualment, els plats de chontacuro se solen preparar en el cantó de Archidona.[6] El chontacuro és un insecte que es cull de la palma de Chonta, on creix el cuc en el tronc, en unes larves blanques que poden mesurar entre 5 i 6 centímetres de llarg i 2 de diàmetre. Un tipus d'escarabat pon els ous en el tronc d'aquesta planta i, al cap d'unes 10 setmanes es transformen en les larves, el cuc de les quals es prendrà per a la seva preparació i consum.[7]
Preparació[modifica]
Una alternativa de preparació de chontacuro és en maito. Després de collir-lo, es renta el cuc, es creba amb cura i s'embolica amb fulles de bijao, amb sal al gust. El nom en quítxua d'aquesta fulla és "llaki panka". Aquest embolcall és el maito, es rosteix en candela a llenya aproximadament uns 4 a 5 minuts. El procés per a fer el chonta curo en broqueta és el mateix fins abans de l'embolcall, es rosteix el cuc directament a la graella aproximadament uns dos minuts. Es pot servir amb iuca cuinada o verda, acompanyat amb un got de guayusa o un pilche de chicha de iuca.
Referències[modifica]
- ↑ «¡Chontacuro, el gusano con sabor exquisito que se come en Ecuador!» (en castellà). www.eloriente.com. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ Telégrafo, El. «Archidona preserva la ingesta de chontacuros por sus beneficios» (en espanyol europeu). El Telégrafo, 10-10-2018. Arxivat de l'original el 20 de gener de 2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ Poveda, Edwin. «Chontacuro, gastronomía y salud» (en espanyol europeu). Asociación de Municipalidades Ecuatorianas, 29-03-2017. Arxivat de l'original el 20 de gener de 2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ 4,0 4,1 TIEMPO, EL. «Chontacuro, un plato típico de la Amazonía» (en espanyol europeu). EL TIEMPO, 27-11-2018. Arxivat de l'original el 20 de gener de 2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ Cartay, Rafael «Entre el asombro y el asco: el consumo de insectos en la cuenca amazónica. El caso del Rhynchophorus palmarum (Coleoptera Curculionidae)». Revista Colombiana de Antropología, 54, 2, 14-06-2018, pàg. 143–169. DOI: 10.22380/2539472X.465. ISSN: 2539-472X [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ TIEMPO, EL. «Chontacuros, un atractivo gastronómico de la Amazonía» (en espanyol europeu). EL TIEMPO, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 20 de gener de 2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ Telégrafo, El. «Gusanos, raíces y peces prehistóricos son parte de las recetas de Pastaza» (en espanyol europeu). El Telégrafo, 30-04-2017. [Consulta: 19 gener 2019].