Vés al contingut

Christian Molina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChristian Molina
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0596668 Allocine: 187592 Allmovie: p425419 TMDB.org: 81159 Modifica el valor a Wikidata

Christian Molina és un director de cinema nascut a Barcelona.[1]

Biografia

[modifica]

Es va formar a la Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid i a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya de Barcelona, considerades les dues millors escoles de cinema espanyoles.[2]

Compta amb una extensa experiència professional en la qual ha treballat d'operador I tècnic d'il·luminació, col·laborant amb pel·lícules com Airbag, ¿De qué se ríen las mujeres o Memorias del angel caído. També ha treballat sota la direcció de reconeguts directors de fotografia, com per exemple Fernando Arribas, José Luis Alcaine o Paco Femenía.[1]

El 2004 va dirigir per fi la seva òpera prima, Sang vermella, una història de perdedors narrada en un estil que recorda el cinema espanyol de la dècada del 1970.

El 2006 i 2007 col·labora com a productor associat amb les pel·lícules El triunfo i Chuecatown.

El 2008, Christian Molina emprèn el seu segon projecte com a director, Diari d'una nimfòmana, basada en el best-seller de Valérie Tasso. La pel·lícula narra la història de Val, una jove atractiva i intel·lectual molt interessada pel sexe, el qual converteix en l'epicentre enotorn del qual acabarà girant la seva vida.

El 2009 va estrenar la pel·lícula L'estació de l'oblit codirigida amb Sandra Serna i protagonitzada per Nilo Mur, Katia Klein Fermí Reixach, entre altres.

La seva següent pel·lícula, De mayor quiero ser soldado (2010), va començar els treballs de rodatge el 4 de gener de 2010 a Barcelona.[3] Va ser estrenada al Festival Internacional de Cinema de Roma de 2010[4] i va obtenir una nominació als IV Premis Gaudí com a millor pel·lícula en llengua no catalana.[5]

Filmografia

[modifica]

Equip tècnic

[modifica]
  • Cásate conmigo, Maribel (2002)
  • ¡Ja me maaten...! (2000)
  • Camino de Santiago (1999)
  • Duquesa roja, La (1997)
  • Airbag (1997)
  • ¿De qué se ríen las mujeres? (1997)
  • Memorias del ángel caído (1997)
  • Como un relámpago (1996)
  • Gimlet (1995)
  • Tiempos mejores (1994)

Producció

[modifica]
  • Chueca Town (2007)
  • El triunfo (2006)

Director

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Christian Molina a IMDb» (en anglès). Imdb.com. Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 10 febrer 2012].
  2. «Carrera cinematogràfica de Christian Molina». www.filmin.es. [Consulta: 10 febrer 2012].
  3. «I Want to be a solier a El periódico». www.elperiodico.cat. [Consulta: 5 gener 2010]. (anglès)
  4. Informació sobre la pel·lícula
  5. «I Want to be a solier és nominada als Premis Gaudí». www.academiadelcinema.cat. Arxivat de l'original el 2012-02-11. [Consulta: 10 febrer 2012].

Enllaços externs

[modifica]