Txvilevaïta

Txvilevaïta
Fórmula química	Na(Cu,Fe,Zn)₂S₄
Epònim	Tatiana Txvilevoi
Localitat tipus	Dipòsit de plom i zinc d'Akatui, Akatui, Krai de Zabaikàlie, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/F.05
Dana	2.5.9.1
Heys	3.0.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,873(1) Å; c = 6,848(1) Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	bronze
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	3,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Ca, Mn, As
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-017
Símbol	Cvi
Referències

La txvilevaïta, també coneguda com chvilevaïta, és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de la mineralogista russa Tatiana Nikiforovna Txvilevoi (1925-).

Característiques

La txvilevaïta és un sulfur de fórmula química Na(Cu,Fe,Zn)₂S₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txvilevaïta pertany a «02.F - Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O; amb alcalins (sense Cl, etc.)» juntament amb els següents minerals: caswellsilverita, schöllhornita, cronusita, orickita, rasvumita, pautovita i colimaïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscú (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de plom i zinc d'Akatui, a la localitat homònima situada a l'antiga província de Txità (Krai de Zabaikàlie, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.