Ciclòstom

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCiclòstom
Cyclostomata
Pacific hagfish Myxine.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Superclasse Cyclostomata
Duméril, 1806
Ordines
Modifica dades a Wikidata

Els ciclòstoms (Cyclostomi, del grec kýklos, "cercle" i stóma, "boca") són una antiga classe d'àgnats (peixos sense mandíbules) que incloïa els mixinoïdeus i les llamprees, que són els únics representants actuals dels àgnats, grup que va sorgir en el Paleozoic. Els ciclòstoms són una agrupació parafilètica, ja que mixinoïdeus i llamprees no comparteixen cap caràcter derivat que permeti suposar que tenen un avantpassat comú.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Presenten aspecte semblant a les anguiles, encara que de grandària menor, i habiten en aigües marines i dolces. A diferència dels antics ostracoderms, els ciclòstoms han perdut la cuirassa òssia, i la seva pell està recoberta de mucus en comptes d'escates. Tenen un esquelet cartilaginós reduït, amb una notocorda que persisteix en la fase adulta. Disposen d'un òrgan sensorial situat en els laterals del cos, la línia lateral, mitjançant el qual perceben ones de pressió (moviments de l'aigua) que l'ajuden a conservar l'equilibri.

No posseeixen estómac. Posseeixen un tub digestiu amb una boca dotada de ventoses per agafar-se a les seves preses, i que allotja unes dents còrnies capaces de perforar els teixits. Respiren mitjançant unes borses branquials que parteixen de la faringe, a través de la qual penetra l'aigua de la qual extreuen l'oxigen per, posteriorment, sortir a través de les esquerdes branquials que tenen situades a banda i banda del cap. Disposen d'un cor que consta d'una aurícula, un ventricle i un si venós, i un sistema arterial i venós en circuit tancat. El sistema excretor consta de dos ronyons.