Ciclofà

Un ciclofà és un compost químic orgànic que conté anell(s) o sistema(es) d’anells que tenen el nombre màxim de dobles enllaços no acumulats connectats per cadenes saturades i/o insaturades.^[1]

El mot «ciclofà» prové de l'anglès cyclophane, que és una contracció de cyclophenylene alkane. Fou proposat pels químics Donald J. Cram (1919–2001), Premi Nobel de Química del 1987, i H. Steinberg el 1951.^[2]^[3]

Cram i Steinberg proposaren el nom de classe «paraciclofans» per a compostos en què hi ha dos anells de benzè subjectats rígidament en una orientació cara per cara per ponts de metilè ${\ce {-CH2 -}}$ a les posicions para. El concepte fou sistematitzat posteriorment per B.H. Smith i ampliat a una gamma més àmplia d'elements estructurals per F. Vögtle i Neumann, que designaren com a "fa" cada molècula que contingui almenys un nucli aromàtic i almenys un pont d'n membres amb n > 0.^[2]

Els noms dels ciclofans es formen mitjançant l’operació de reemplaçar un àtom d’una estructura fonamental cíclica «fà» per una estructura cíclica.^[1]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4.
↑ ^2,0 ^2,1 Atwood, Jerry L. Encyclopedia of Supramolecular Chemistry - Two-Volume Set (Print), 2013. ISBN 978-1-4822-5816-5.
↑ Cram, Donald J.; Steinberg, H. «Macro Rings. I. Preparation and Spectra of the Paracyclophanes» (en anglès). Journal of the American Chemical Society, 73, 12, 1951-12, pàg. 5691–5704. DOI: 10.1021/ja01156a059. ISSN: 0002-7863.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclofà

[:1-1] 1,0 ^1,1 Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Atwood, Jerry L. Encyclopedia of Supramolecular Chemistry - Two-Volume Set (Print), 2013. ISBN 978-1-4822-5816-5.

[3] Cram, Donald J.; Steinberg, H. «Macro Rings. I. Preparation and Spectra of the Paracyclophanes» (en anglès). Journal of the American Chemical Society, 73, 12, 1951-12, pàg. 5691–5704. DOI: 10.1021/ja01156a059. ISSN: 0002-7863.

[1]

[2]

[3]