Cicne (fill d'Estènel)
Aparença
Tipus | personatge mitològic grec ![]() |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Família | |
Parella | Faetont ![]() |
Mare | mother of Cycnus (en) ![]() ![]() |
Pare | Sthenelus (en) ![]() ![]() |
Fills | Cupavon (en) ![]() ![]() |
Altres | |
Càrrec | rei de la mitologia grega ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Cycnos_e_Fetonte_-_1703_-_Inc_di_Johann_Whilhelm_Bauer_%281600-1640%29_per_un%27edizione_del_1703_delle_Metamorfosi_d%27Ovidio.jpg/220px-Cycnos_e_Fetonte_-_1703_-_Inc_di_Johann_Whilhelm_Bauer_%281600-1640%29_per_un%27edizione_del_1703_delle_Metamorfosi_d%27Ovidio.jpg)
D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un rei dels lígurs, fill d'Estènel.
Era molt amic de Faetont, i plorà intensament la seva mort quan aquell heroi va ser fulminat per Zeus. Els déus, compadits, el transformaren en cigne. Apol·lo l'havia dotat d'una veu melodiosa, i així s'expliquen els cants dels cignes quan han de morir.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 103. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 50. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1