Cinturó de Ferro de Bilbao
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | Línia de defensa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bilbao (Biscaia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Material | formigó | |||
| Activitat | ||||
| Creació | dècada del 1930 | |||
El Cinturó de Ferro de Bilbao fou un sistema de fortificació format per túnels, búnkers i trinxeres que es va construir durant la Guerra Civil espanyola a través de la costa i les muntanyes que envolten Bilbao (Gaztelumendi, Artxanda, etc.).
El setembre del 1936, l'Eusko Gudarostea (exèrcit dirigit pel recentment format Govern basc de José Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidels a la República) es mantenia davant les tropes de Mola tan sols a Biscaia i a la zona oest de Guipúscoa. Per a tractar d'evitar la caiguda de Biscaia en mans dels revoltats, el Govern basc va fer bastir el denominat Cinturó de Ferro, una línia defensiva estàtica, destinada a la defensa de Bilbao, seguint les instruccions del general Alberto de Montaud y Noguerol, l'eficàcia del qual ha estat elogiada per uns i criticada per uns altres.
De totes maneres, com a concepció militar, responia a l'estratègia de defensa estàtica procedent de l'alt comandament francès durant la Primera Guerra Mundial, compartida llavors per la majoria dels Estats Majors.
En la seva construcció van participar tretze arquitectes, dotze enginyers industrials, dos enginyers de mines, un enginyer agrònom, tres aparelladors i setze contractistes, coordinats pel capità d'Enginyers Alejandro Goicoechea, futur inventor del Talgo i el seu ajudant el capità Pedro Murga.
Van ser precisament els mateixos encarregats del disseny els qui, amb la seva traïció, van fer possible el seu fracàs. Els oficials Murga i Anglada van ser afusellats després de ser descoberts intentant lliurar plànols a agents rebels. El monàrquic Goicoechea va aconseguir passar les línies, enduent-se tots els plànols i la informació de l'entramat defensiu, que va lliurar als atacants.
D'aquesta forma, els comandaments del bàndol nacional van poder saber que en el sector del mont Gaztelumendi, el cinturó posseïa una sola línia de defensa, per la qual cosa l'ofensiva definitiva, un mes després, es va portar a terme per aquest tram. Les tropes franquistes van llançar un potent atac, amb el suport dels avions, que va desfer les defenses bilbaïnes, de manera que el 19 de juny del 1937, Bilbao va caure en mans franquistes.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinturó de Ferro de Bilbao |